‘La solució'

Aquest és el títol d'una carta magnífica, de deu línies en forma de poema, que Ber­tolt Brecht, indig­nat per la manera com el Par­tit Comu­nista de l'Ale­ma­nya ori­en­tal esclafà l'ano­me­nada revolta obrera del 1953, va diri­gir al seu comitè cen­tral. Brecht, després d'asse­nya­lar allò d'“esti­mats cama­ra­des, em sem­bla que el pro­blema és el poble”, pre­guntà: “No seria més sen­zill en aquest cas que el govern dis­solgués el poble i n'elegís un altre?”

A aquesta carta-poema sem­bla que es refe­reix una lla­mi­nera pel·lícula d'Oli­ver Stone que espero que es pro­jecti aviat aquí per a remei de la meva impaciència. S'ha estre­nat recent­ment a Coc­ha­bamba (Bolívia) davant més de 3.000 espec­ta­dors, majo­ritària­ment indígenes i de con­dició humil, els quals, en aca­bar el film, escla­ta­ren en una per­llon­gada ovació. La pel·lícula –que ofe­reix una història dels Estats Units, i de rebot d'Occi­dent, alter­na­tiva a la ofi­cial– esmenta epi­so­dis que crec de molt salu­da­ble recor­da­tori en aquests moments, com, per exem­ple:

1) Que, fruit de l'obsessió anti­co­mu­nista que envaí bona part d'Occi­dent, Hit­ler i Mus­so­lini gau­di­ren d'àmplies sim­pa­ties a la Gran Bre­ta­nya (Churc­hill tenia una debi­li­tat pel Duce, men­tre que Edu­ard VIII, des d'abans d'abdi­car, apos­tava entusiàsti­ca­ment per Hit­ler, car con­si­de­rava el movi­ment nazi vital per atu­rar “les hor­des bol­xe­vics”).

2) La mateixa ona arribà a França, si be encara més arbo­rada pel tra­di­ci­o­nal anti­se­mi­tisme i xovi­nisme fran­ce­sos, que va menar bona part del país a accep­tar el règim de Vichy de molt més bon grat que el que exhi­bei­xen les pel·lícules sobre la Resistència.

3) A Bèlgica el devas­ta­dor colo­ni­a­lisme euro­peu ultra­passà els espo­lis i geno­ci­dis habi­tu­als per arri­bar a cotes esfereïdores, que dobla­ren l'holo­caust nazi, ja que foren assas­si­nats 12.000.000 de con­go­le­sos.

4) Res­pecte als Estats Units, ja ningú no parla de l'autèntica dimensió del Ku Klux Klan, que és pre­sen­tat com qua­tre beneits il·lumi­nats per la follia racista i dedi­cats a apa­llis­sar negres, negli­gint que cons­tituí un movi­ment de mas­ses de mili­ons de mem­bres inte­grat bàsica­ment per blancs pobres.

5) Pocs comen­ta­ris ha meres­cut també que un Roo­se­velt ja molt debi­li­tat per la malal­tia poca cosa pogués fer davant les exigències del seu propi par­tit, el demòcrata, de defe­nes­trar Wallace en bene­fici de Tru­man. Wallace era un vice­pre­si­dent autènti­ca­ment pro­gres­sista i, encara que la ucro­nia sem­pre és peri­llosa, molts his­to­ri­a­dors estan con­vençuts que s'hau­ria opo­sat al llançament de la bomba atòmica sobre el Japó i que amb ell la guerra freda hau­ria estat força més tèbia.

6) L'esmen­tada obsessió anti­co­mu­nista arribà al paro­xisme als anys cin­quanta. El lema “Con­fiem en Deu” va ser introduït en el dòlar en aquesta època, en què es potencià el fer­vor religiós com a antídot al comu­nisme. La guerra con­tra el movi­ment obrer va ser total, amb atacs físics als tre­ba­lla­dors pro­ta­go­nit­zats, com a la Bar­ce­lona dels anys vint, per esbir­ros con­trac­tats per les empre­ses i, fins i tot, per la mateixa poli­cia.

7) Sag­nant fou el suport dels Estats Units, mit­jançant l'eficaç inter­venció de la CIA, a Suharto, a Indonèsia, d'on s'havia d'eli­mi­nar el que lla­vors era el par­tit comu­nista més poderós del món fora del de Rússia i països satèl·lits. La seva desac­ti­vació es féu mit­jançant l'assas­si­nat d'1.000.000 de per­so­nes, i es van exter­mi­nar igual­ment dones i cri­a­tu­res.

Sem­bla, però, que la mirada d'Oli­ver Stone no és només retro­ac­tiva, ans també de futur. L'obser­vació del pas­sat li ser­veix per cons­ta­tar que s'ha permès una única experiència soci­a­lista. Cer­ti­fi­cat el seu fracàs, la impo­sició del pen­sa­ment únic fomenta la més gran tolerància envers un capi­ta­lisme que històrica­ment també ha fra­cas­sat mol­tes vega­des i no només mit­jançant les cèlebres cri­sis cícli­ques. La diferència és que abans es recu­pe­rava sol i que ara l'han de recu­pe­rar. Amb la suor de tot­hom, és clar. I això mena Stone a la reflexió que, si aque­lla experiència comu­nista va fra­cas­sar, no hi ha cap raó perquè no es pugui pen­sar en un sis­tema alter­na­tiu a l'actual sense caure en els mals del soviètic. En defi­ni­tiva, en allò que un altre món és pos­si­ble.