Síria

Un fet que em crida l'atenció des de fa més d'un any és l'absència de pro­tes­tes popu­lars als car­rers de les ciu­tats euro­pees en con­tra de les matan­ces de civils inde­fen­sos a mans de la poli­cia i l'exèrcit de règims dic­ta­to­ri­als. Jo no dic que no hi hagi pro­tes­tes, però segur que no són com aque­lles tan famo­ses del no a la guerra. Síria, com fa uns mesos Líbia, està immersa en una guerra civil desi­gual que cada dia va sumant cen­te­nars de morts. Però als car­rers de les ciu­tats euro­pees ningú pro­testa. O jo, almenys, no els sento.

D'acord, hi ha una expli­cació rao­na­ble. Quan hi va haver la invasió de l'Iraq, Europa vivia un gran moment d'expansió econòmica i, diguem-ho així, tenia temps de pre­o­cu­par-se pel que pas­sava a casa dels altres. Però ara, no. Ara ja tenim prou sidral a les grans ciu­tats euro­pees per al damunt haver de soli­da­rit­zar-nos amb les desgràcies ali­e­nes.

M'agra­da­ria pen­sar que aquesta és la raó, però temo molt que no. El fac­tor clau, i si no ja ho veu­ran, és que ni els Estats Units ni Israel hi estan ficats. Però en el moment mateix que algun d'aquests països s'impli­qui d'alguna manera en el ves­per de l'Ori­ent Pròxim, tor­na­rem a tenir els car­rers plens de gent cla­mant en con­tra de la guerra. Sem­bla que la guerra que hi ha ara a Síria no es prou impor­tant per merèixer la seva atenció.

En fi, ja m'ho va dir fa poc una amiga meva, d'aques­tes tan cons­ci­en­ci­a­des: “Noi, no saps les ganes que tinc que els Estats Units enva­ei­xin Síria per poder mani­fes­tar-me en con­tra de la guerra.”