El miratge de Girona

El sub­de­le­gat del govern a Girona, Car­les Jaume, va dir ahir en veu alta el que feia dies que tot­hom deia en veu baixa: ara no hi ha diners per fer sub­ter­rani el tren con­ven­ci­o­nal a Girona ni per treure l'actual via­ducte. És a dir, la clau de volta del pro­jecte del TAV a la ciu­tat s'ensorra. Recor­dem-ho, per si de cas. Quan l'any 2000 el lla­vors dipu­tat del PP a Madrid Jordi de Juan i el lla­vors minis­tre de Foment, Fran­cisco Álva­rez-Cas­cos, anun­cien que el futur tren d'alta velo­ci­tat tindrà estació sub­terrània al cen­tre de Girona i que la tra­ves­sarà per un túnel, el que es ven, sobre­tot, més que els avan­tat­ges de tot això, és que la ciu­tat es podrà des­lliu­rar del via­ducte que la tra­vessa des dels setanta. La notícia va tenir un fort impacte a Girona ja que en aquell moment a ningú li pas­sava pel cap que l'andròmina del via­ducte –que quan es va fer es va rebre amb els braços oberts perquè va per­me­tre relli­gar bar­ris de la ciu­tat fins lla­vors sepa­rats pel talús del tren– pogués des­a­parèixer. La qüestió és que un cop es va ofe­rir un regal d'aques­tes carac­terísti­ques, gai­rebé tot­hom ho va veure amb molt bons ulls. Fins que van arri­bar les vaques magres i es va començar a intuir que tot aquell pro­jecte se n'anava en orris, i més quan des de Madrid no con­cre­ta­ven gaire res sobre el túnel ni el via­ducte. A l'Ajun­ta­ment diríem que ho tenen coll avall des de fa temps, per això han encar­re­gat estu­dis per acla­rir qui­nes alter­na­ti­ves reals hi ha si no es fa el túnel. Siguem rea­lis­tes, doncs. Pen­sem que tot ple­gat ha estat un miratge i que la qüestió pinta cap allà on segu­ra­ment no hau­ria d'haver dei­xat de pin­tar mai: el TAV, sub­ter­rani –que
està d'allò més bé– i el con­ven­ci­o­nal pel via­ducte. Almenys fins que tor­nem a ser rics. I em fa l'efecte que, en vista de l'aigua que baixa, fal­ten uns quants anys.