Dos nous hospitals

Som en temps de crisi, però hi ha dos pro­jec­tes hos­pi­ta­la­ris a les comar­ques giro­ni­nes que no s'atu­ren. Per sort, i de moment. Es tracta dels nous hos­pi­tals comar­cals d'Olot i de Puig­cerdà, l'entrada en fun­ci­o­na­ment dels quals està pre­vista per als pro­pers mesos i que com­por­tarà un aug­ment impor­tant de la qua­li­tat de l'assistència sanitària en aques­tes dues zones del país. Dels dos pro­jec­tes ens voldríem cen­trar en el de Puig­cerdà, no pas perquè el d'Olot no sigui prou impor­tant, sinó per les carac­terísti­ques del cen­tre cerdà, ja que es tracta del pri­mer hos­pi­tal trans­fron­te­rer euro­peu, una ini­ci­a­tiva única a tota la Unió. De fet, que a la Cer­da­nya –a tot el ter­ri­tori de la comarca, des de Mar­ti­net fins a Mont­lluís– hi hagi un únic hos­pi­tal de referència és la cosa més lògica del món, més si tenim en compte que les fron­te­res mar­ca­des amb tiralínies el 1659 han estat sem­pre més aviat difu­mi­na­des. El pro­jecte del nou hos­pi­tal ha cos­tat molt de tirar enda­vant i tant des del Prin­ci­pat com des de la Cata­lu­nya Nord s'ha tre­ba­llat de valent per tren­car dures reticències dels estats francès i espa­nyol. La feina està gai­rebé feta, però encara que­den ser­rells impor­tants en coses apa­rent­ment tan sen­zi­lles com ara els tràmits en els nai­xe­ments i en les defun­ci­ons, l'idi­oma o les potes­tats de la poli­cia fran­cesa, que com­pli­ca­rien molt la vida als ciu­ta­dans nord-cata­lans. Compte que no ho dei­xin per a l'últim moment!