Opinió

La balada del treballador de banca

La foto­gra­fia del tre­ba­lla­dor de banca enfron­tant-se a un parell de brètols, que juga­ven a des­tros­sar l'agència bancària, ha fet la volta al món i fins ha estat àmpli­a­ment foto­gra­fia de por­tada. Era la màxima expressió de la ciu­tat revol­tada, però, també, la reacció del ciu­tadà cor­rent davant el gui­ri­gall d'una pro­testa que des­bor­dava els matei­xos orga­nit­za­dors. És, tal­ment, una imatge que genera múlti­ples lec­tu­res: des de la violència des­fer­mada a la defensa de l'ordre esta­blert, pas­sant per uns vari­ats estats inter­me­dis. És el reflex del des­con­cert.

El tre­ba­lla­dor de banca, de ros­tre cone­gut i nom anònim, diuen que és un home tran­quil i assos­se­gat, quasi incapaç de matar una mosca, que, veient la seqüència vandàlica d'unes per­so­nes de cara tapada i acti­tud vio­lenta, va aixe­car-se de la taula de tre­ball, va aga­far un pal que hi havia a terra i va enfron­tar-se als brètols. Ni tan sols sap com ho va poder fer i ell mateix ha decla­rat que no ha estat cons­ci­ent de la seva acti­tud fins que ha vist la repro­ducció de les foto­gra­fies. La seva reacció fou con­tra una actu­ació que no entén, quan ja està caient una de prou grossa com per tirar lle­nya a un foc que crema amb virulència.

Aquests dies, Bar­ce­lona i València han estat els esce­na­ris de les grans mani­fes­ta­ci­ons con­tra les reta­lla­des, inten­tant exer­cir un dret a vaga que forma part del joc democràtic. Dime­cres pas­sat, com dar­re­ra­ment comença a ser habi­tual, un grup d'incon­tro­lats con­ver­ti­ren la pro­testa en un focus de van­da­lisme; unes acti­tuds que fan molt de mal a la ciu­tat però que, també, desa­cre­di­ten els motius de la pro­testa. És veri­tat que a les mani­fes­ta­ci­ons, i sobre­tot en els cen­tres més con­flic­tius, no es notava cap pro­ta­go­nisme sin­di­cal ni es veien gai­res ban­de­res, quan domi­nava la pan­carta de pro­cedència inde­fi­nida i de con­vo­catòria a la revolta. “Si us feu el suec, nosal­tres farem el grec” o “No som de dre­tes ni d'esquer­res, som de baix i anem pels de dalt”, són exem­ple dels lemes usats. I el ciu­tadà del car­rer, com aquell tre­ba­lla­dor de banca, que pateix les reta­lla­des i l'esglai d'una inse­gu­re­tat en el futur, creu que les pro­tes­tes han d'anar segui­des de pro­pos­tes i no de des­tros­ses. Cal estar ama­tents per no per­dre la con­vivència ni el sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat, abans que la ciu­tat, les mol­tes ciu­tats, es con­ver­tei­xin en ter­ri­to­ris inha­bi­ta­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.