Avaluació

A les esco­les públi­ques de Nova York hi ha enre­nou aquests dies perquè s'han publi­cat les llis­tes dels pro­fes­sors –amb noms i cognoms, res de codis ni d'ini­ci­als– acom­pa­nyats d'una xifra que, pre­sump­ta­ment, en mesura la qua­li­tat pro­fes­si­o­nal. Aquesta xifra s'ha obtin­gut d'acord amb les notes dels seus alum­nes. No les notes de les assig­na­tu­res, sinó de dues pro­ves: una de matemàtiques i una altra de com­prensió lec­tora. Ens pot sob­tar una mica aquesta fórmula que mesura no tant els conei­xe­ments com la com­petència per acon­se­guir-los i mani­pu­lar-los, però és com s'ho mane­guen als Estats Units. Fins i tot les pro­ves de selec­ti­vi­tat per acce­dir a les uni­ver­si­tats nord-ame­ri­ca­nes es fona­men­ten en una prova de matemàtiques i de com­prensió del llen­guatge.

Bé, els pro­fes­sors estan moles­tos perquè afir­men que aquesta no és manera d'ava­luar-los. Per­do­nin, però crec que no m'equi­voco si dic que els que més es quei­xen no són pre­ci­sa­ment els últims de la llista, sinó els pri­mers. És a dir, els que de debò es pre­o­cu­pen per la qua­li­tat de l'edu­cació i que van cada dia a l'escola no per pas­sar-hi l'estona sinó perquè pen­sen de debò –i, cre­guin-me, no s'equi­vo­quen– que el futur del país depèn de la seva feina.

No és manera de fer les coses, cert. Perquè si la xifra només ser­veix per collar el mes­tre, mala­ment. El que cal mirar és si els mals resul­tats s'expli­quen pel pro­fes­sor, pels alum­nes, per les famílies o per una com­bi­nació de tots aquests ele­ments.

Ho dic per quan la moda aquesta arribi al nos­tre país; que ho farà. Segur.