Impunitat feixista

Diven­dres va fer una set­mana i, que se sàpiga, la quin­zena de res­pon­sa­bles de l'atac fei­xista a l'entrada d'una sala de con­certs de Man­resa con­ti­nuen cam­pant en lli­ber­tat. I això que el ras­tre que hi van dei­xar va ser impor­tant: un noi ferit greu que va pas­sar tres dies a l'UCI i uns quants ferits més lluny. L'atac va ser pre­me­di­tat i molt vio­lent. Els neo­na­zis van arri­bar de cop i van començar a esto­ma­car de valent amb bar­res de fer­ros, punys ame­ri­cans i altres estris els joves, alguns d'ells ado­les­cents, que s'espe­ra­ven fora de la sala. Durant uns cinc minuts que es van fer eterns ningú els va aju­dar i no va ser fins que des de dins la sala es van ado­nar del que pas­sava fora, que els neo­na­zis van mar­xar. De l'atac no se'n van fer ressò els grans mit­jans de comu­ni­cació. Deu ser que no va pas­sar a Bar­ce­lona o que no hi va haver cap desgràcia més greu. Així de creu. Tam­poc ha pro­vo­cat cap debat polític, ni els ter­tu­li­ans n'han par­lat. Pot­ser algú va pen­sar que era una bara­lla de dis­co­teca. Però la qüestió és que estem davant un inci­dent greu que ens hau­ria de fer refle­xi­o­nar sobre la impu­ni­tat amb què sovint s'han mogut i encara es mouen els grups neo­na­zis. Malau­ra­da­ment.