Opinió

L'ètica de la proximitat

Una de les eines mes preuades i característica del socialcomunisme, al llarg de la seva història, ha estat “la planificació central”

Començo amb la manca d'encert en el títol: vol­dria par­lar de la pro­xi­mi­tat i dels deu­res dels polítics, enca­bits en una ètica trans­pa­rent i pro­pera. En canvi, haig de reconèixer que no en tinc gai­res exem­ples. “Lo que pasó durante los pri­me­ros meses de 2011 tiene una dimensión de der­rota estre­pi­tosa y nadie ha asu­mido res­pon­sa­bi­li­da­des.” Esmen­tava en una recent entre­vista, la veu asse­nyada de Mont­ser­rat Tura, una de les per­so­nes més cohe­rents del Par­tit Soci­a­lista, fent referència a una ensul­si­ada dramàtica i de seri­o­ses reper­cus­si­ons en la política cata­lana; la dar­rera der­rota d'un par­tit res­pon­sa­ble amb Cata­lu­nya –que gau­deix de la C– sense haver de pagar cap mena de peatge. Quedi escrita la meva admi­ració per la “pro­xi­mi­tat” de la senyora Tura en la suma de que­viu­res polítics.

En el cre­pus­cle de les ide­o­lo­gies: el soci­al­co­mu­nisme sem­bla que, dar­re­ra­ment, ha per­dut la capa­ci­tat rege­ne­ra­tiva tan pre­uada en altres moments (recor­dem que, men­tre els soviètics enva­ei­xen Praga, els ita­li­ans s'inven­ten l'euro­co­mu­nisme) o més dar­re­ra­ment, quan han min­vat les bara­lles con­ju­gals entre Hollande i la Ségolenè Royal, els fran­ce­sos asse­gu­ren que el seu soci­a­lisme és l'únic que pot fer caure Sarkozy. Carme Chacón ha dit el mateix, sense que li facin cas del tot; és clar que ella volia ani­qui­lar un com­pany d'equip. Una de les eines mes pre­ua­des i carac­terística del soci­al­co­mu­nisme, al llarg de la seva història, ha estat “la pla­ni­fi­cació cen­tral”.

Al començament, aquells que van dis­se­nyar el sis­tema econòmic soviètic van ence­tar la creença que “el pro­blema amb el capi­ta­lisme és que fun­ci­ona per guanys, en comp­tes de les neces­si­tats de les per­so­nes”. Ales­ho­res es van dedi­car a dis­se­nyar un sis­tema econòmic que fun­cionés per a les neces­si­tats peremptòries de la gent i que aquesta, tant els tre­ba­lla­dors com els direc­tius, tre­ba­lles­sin espe­ro­nats pel seu fer­vor ideològic en la revo­lució. Ben aviat, això va esde­ve­nir –per manca de coor­di­nació– un sis­tema de pla­ni­fi­cació cen­tral i allu­nyat. Un sis­tema en què “totes” les deci­si­ons, pel que res­pecta a les neces­si­tats de la gent, es deci­dien des de la “cúpula direc­tiva”. Un dels ante­ce­dents reco­ne­guts a aquest con­cepte de pla­ni­fi­cació diri­gida depèn, direc­ta­ment, d'aque­lles cone­gu­des lleis del deter­mi­nisme, implícit en l'apro­pa­ment a la psi­co­lo­gia i a la vegada il·lus­trat, abas­ta­ment, amb els expe­ri­ments amb ani­mals. Els famo­sos estu­dis de Pav­lov, a Rússia, van influ­en­ciar en el crei­xe­ment d'aquest con­cepte de pla­ni­fi­cació cen­tra­lit­zada, en creure que els matei­xos prin­ci­pis que s'apli­ca­ven als ani­mals es podien apli­car als humans.

Segur que hi ha acti­vi­tats o esta­ments que repor­ten bene­fi­cis d'una pla­ni­fi­cació cen­tra­lit­zada: els page­sos de Califòrnia man­te­nen la seva pre­e­minència en el preu de les taron­ges gràcies al fet de tenir la potes­tat de regu­lar l'oferta. Pot­ser a la cul­tura de Cata­lu­nya li anirà bé cen­tra­lit­zar-la. Pot­ser. Ara bé, després d'haver patit una bru­tal dava­llada econòmica, com a soci­e­tat, en què les per­so­nes han dei­xat de tenir importància i s'ha pas­sat al sane­ja­ment dels bancs i dels seus res­pon­sa­bles; en què els estats han estat “inter­vin­guts” i la pla­ni­fi­cació ha estat cen­tra­lit­zada a Bonn o París, cal­dria un replan­te­ja­ment, a fons, de les bon­dats d'una pla­ni­fi­cació cen­tra­lit­zada, en con­tra d'una ètica de la pro­xi­mi­tat. De fet, Niko­lai Berdyaev, filòsof soviètic, just al prin­cipi de la revo­lució bol­xe­vic, ja es queixà de la idea de pla­ni­fi­cació cen­tral i esmentà que la seva imple­men­tació produïa més burocràcia. Un segle després, hem de donar-li la raó per la demos­trada manca d'eficàcia de la pla­ni­fi­cació cen­tral en tots els àmbits.

Vol­dria aca­bar amb una altra cita de Mont­ser­rat Tura: “Ahora se valo­ran mucho las for­mas de hacer política, el com­por­ta­mi­ento indi­vi­dual es cada vez más impor­tante. La ciu­da­danía qui­ere escuc­har pala­bras claras, que la per­sona que las diga sea creíble y que lo haya demos­trado.” A mi em sem­bla que fa una apo­lo­gia de l'ètica de la pro­xi­mi­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.