Municipis, el debat

Aquest diari ha pre­gun­tat a bona part dels alcal­des dels pobles més petits de les comar­ques giro­ni­nes –vegeu l'edició d'ahir– com veu­rien que el seu muni­cipi es fusionés amb altres per cons­ti­tuir-ne un de més gran amb l'objec­tiu d'afa­vo­rir l'estalvi i l'eficiència. La major part, per no dir tots, han dit que no. Que no cal, que per­drien iden­ti­tat i que tam­poc no és veri­tat que el fet que siguin muni­ci­pis petits els resti eficiència i no els per­meti estal­viar. Curi­o­sa­ment, aquesta opinió majo­ritària no coin­ci­deix amb la dels experts que ara fa uns anys van par­ti­ci­par en l'ela­bo­ració de l'ano­me­nat informe Roca, un docu­ment que advo­cava clara­ment per la fusió de muni­ci­pis per estal­viar, sobre­tot, en els ser­veis. Una pos­si­bi­li­tat que, d'altra banda, molts països euro­peus ja fa anys que han posat en pràctica. En alguns casos s'ha pro­po­sat, fins i tot, que els muni­ci­pis que res­tin tin­guin un mínim de deu mil habi­tants. El debat és obert, i pro­met ser llarg i divers. Fa més de deu anys, l'informe Roca va aca­bar en un calaix. Hi havia massa vots en joc si el govern de CiU tirava la pro­posta enda­vant. Això ara tam­poc no ha can­viat. La diferència és que, tal com diu la dita, ara es pot fer de la neces­si­tat vir­tut.