El bisbe d'Alcalá

Com era de pre­veure, el sermó del bisbe d'Alcalá de Hena­res, el diven­dres sant, ampli­fi­cat per la tele­visió pública, ha gene­rat una forta con­trovèrsia. No és la pri­mera que pro­voca el bisbe Reig. I diria que se'n sent cofoi. Doncs bé: jo no. A mi em va fer sen­tir ver­go­nya ali­ena. Però la visc com a pròpia, perquè som Església. El que no sé és quina Església som. No sem­bla que sigui la mateixa, però ho és. Només que la jerar­quia defensa uns posi­ci­o­na­ments que no són els del Con­cili. I si el que volem és man­te­nir-nos fidels al Con­cili, no podem accep­tar uns posi­ci­o­na­ments con­tra­ris al Con­cili. Sense anar més lluny, el sermó del bisbe Reig. Entenc que els polítics no esti­guin d'acord amb algu­nes de les afir­ma­ci­ons que va fer. I que mani­fes­tin la seva pre­o­cu­pació al pre­si­dent de la CEE, el car­de­nal Rouco Varela. És el seu deure. El que no entenc és que nosal­tres, els cape­llans i els laics que pen­sen com nosal­tres, ens inhi­bim de com­plir el nos­tre deure o ens abs­tin­guem de mani­fes­tar la nos­tra opinió, con­tri­buint sense voler al descrèdit que la jerar­quia fomenta amb la seva manera d'actuar. Una Església que apro­fita fins i tot el diven­dres sant per tirar l'aigua al seu molí, obses­si­o­nada com està a gover­nar la soci­e­tat impo­sant el seu magis­teri, a expen­ses de l'evan­geli i en detri­ment del Vaticà II, és lògic que perdi cre­di­bi­li­tat. Però pre­ci­sa­ment per això, hauríem de mos­trar el nos­tre des­a­cord. Em dol més que no hi diguem la nos­tra. Posa­ria la mà al foc que, sense la presència de les càmeres, no estaríem par­lat del bisbe Reig. La seva cele­bració del diven­dres sant hau­ria sigut una altra. Però amb les càmeres, el bisbe Reig, fidel a l'inte­grisme que ens governa, va supe­di­tar l'evan­geli de la passió de Crist al magis­teri eclesiàstic, abu­sant dels mit­jans públics en pro­fit dels interes­sos de la jerar­quia. Va triar el pit­jor dia per con­dem­nar, sense conei­xe­ment de causa, peca­dors i pecats que només ho són perquè l'Església ho diu. No hi ha ningú que no sàpiga que el diven­dres sant és el dia que Jesús vessà la seva sang per la sal­vació de tots els homes en remissió dels pecats. Afor­tu­na­da­ment, aquesta veri­tat també inclou el bisbe exclo­ent, no menys que les per­so­nes que ell exclou. Això, però, no el dis­culpa d'haver pro­fa­nat el diven­dres sant.