Presidenta

Alícia Sánchez-Camacho (ASC) somia a pre­si­dir Cata­lu­nya, i un ser­vi­dor de vostès somia a volar com un ocell. Tots dos tenim un pro­blema. Per com­plir el somni, a mi m'hau­rien de créixer ales i a ASC li hau­ria de sor­gir la con­vicció raci­o­nal i sen­ti­men­tal que el seu país és Cata­lu­nya. Perquè això la con­dui­ria inde­fec­ti­ble­ment a can­viar les seves actu­als pri­o­ri­tats per posar per davant de qual­se­vol altra cosa la defensa de Cata­lu­nya i els seus ciu­ta­dans, els seus interes­sos econòmics, la seva cul­tura, la seva llen­gua pròpia, el seu pres­tigi, la seva auto­su­ficiència, el seu dret a exis­tir sense ser depre­dada per ningú. Les dues coses són poc pro­ba­bles; les ales i la con­vicció. Per això, em temo que, si ASC arribés a pre­si­dir, sig­ni­fi­ca­ria que Cata­lu­nya ha dimi­tit.