Opinió

de set en set

El crit

Comp­tant tot el que va gua­nyar l'arqui­tecte San­ti­ago Cala­trava en el pro­jecte de la Ciu­tat de les Arts de València hau­ria pogut com­prar El crit de Munch. Bé, li hau­rien sobrat tres mili­ons perquè, per par­ti­ci­par en aquell pro­jecte, Cala­trava va gua­nyar-ne una mica més de 94, men­tre que El crit –una de les qua­tre ver­si­ons que hi ha– va sub­has­tar-se fa uns dies per una mica més de 91 mili­ons. Sí: n'hi ha per cri­dar.

Com a tanta altra gent, a mi El crit va impres­si­o­nar-me el pri­mer cop que el vaig veure. Era en una classe d'història de l'art. Fa tant de temps que, en aquells anys, les clas­ses d'història de l'art se solu­ci­o­na­ven pas­sant fil­mi­nes i no a base de cli­ca­des a l'ordi­na­dor com avui. Pot­ser ho recor­da­ran. Es posa­ven les fil­mi­nes en un suport allar­gat, es pre­pa­rava tot i el pro­jec­tor anava pas­sant-les i pro­jec­tant-les al tros de paret que subs­tituïa la pan­ta­lla. Això, avui, ens pot sem­blar una mica de sabata i espar­de­nya, però a finals dels setanta ho vèiem tan modern com fins fa poc ens ho han sem­blat també Cala­trava i tota la cor­rua d'artis­tes del totxo que han estat molts arqui­tec­tes.

El cas és que si El crit em va impres­si­o­nar aquell pri­mer cop que el vaig veure, va ser per dues raons: la pri­mera, perquè no l'havia vist mai i em va agra­dar; la segona, perquè aquell meca­nisme va enca­llar-se, el pro­fes­sor no va reac­ci­o­nar a temps i la fil­mina es va cre­mar. Un de l'última fila va ser el pri­mer de cri­dar quan va veure que començava a sor­tir fum. El pro­fes­sor va córrer cap al pro­jec­tor, però va anar-hi tan ata­ba­lat que va xocar amb el tres peus i pro­jec­tor, fil­mi­nes, meca­nisme pas­sa­fil­mi­nes i pro­fes­sor van caure.

Em penso que una cosa sem­blant és que el que ens ha pas­sat a tots d'ençà que va fer xuf la bom­bo­lla immo­biliària. Jo, que no sóc eco­no­mista, ho he expli­cat com he pogut. Però no és fins ara que sem­bla que ja no som a temps de fer res, que els eco­no­mis­tes –que són, com saben, els que hi ente­nen– també ens ho expli­quen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.