Qui s'han cregut que som?

Els par­tits polítics que ens hau­rien de repre­sen­tar a les ins­ti­tu­ci­ons s'allu­nyen cada vegada més de l'espe­rit democràtic que en teo­ria jus­ti­fica el nos­tre sis­tema polític i que no és altre que gover­nar per dele­gació i no per impo­sició.

En aquests moments les acci­ons de govern no vénen dic­ta­des pel que els ciu­ta­dans dema­nen i espe­ren dels que han estat desig­nats per por­tar les reg­nes del país, sinó per una cadena pira­mi­dal de deci­si­ons que comença en els mer­cats finan­cers, segueix pels països que més pro­fit tre­uen de la Unió Euro­pea –i que ens han arros­se­gat a una política econòmica nefasta per a la con­tinuïtat dels nos­tres pro­pis recur­sos– i con­ti­nua en els governs de l'Estat espa­nyol i de Cata­lu­nya, dar­re­res uni­tats de la tropa on les ordres ja no poden ser trans­fe­ri­des sinó només apli­ca­des. Heus aquí perquè estem sent gover­nats (o reta­llats?) a cop de decret.

És a dir: encara que cele­brem elec­ci­ons, en la pràctica el nos­tre sis­tema polític està fun­ci­o­nant a la inversa, des del cim de la piràmide, ni més ni menys que de la mateixa manera que un sis­tema tota­li­tari. Encara que Mon­tes­quieu pro­pugnés la sepa­ració dels tres poders –exe­cu­tiu, legis­la­tiu i judi­cial–, pot­ser no calia que se sepa­res­sin tant perquè la sobi­ra­nia popu­lar hagi que­dat limi­tada a l'elecció de repre­sen­tants i se li hagi escapçat el dret a deci­dir el seu propi destí. I això és d'aquesta manera perquè els par­tits polítics, que hau­rien de ser els ins­tru­ments fona­men­tals de la democràcia i no els fran­qui­ci­a­dors, viuen pre­so­ners dels seu propi orgull en una mena d'aris­tocràcia i no fan cap altra funció que la de guàrdia pre­to­ri­ana: del govern, els que hi donen suport, i en con­tra, els que aspi­ren a ocu­par el seu lloc.

Quan la situ­ació col·lec­tiva i par­ti­cu­lar dels ciu­ta­dans era bona o almenys tole­ra­ble, la res­posta es limi­tava a una abs­tenció crei­xent però pas­siva. Ara que es dete­ri­ora pro­gres­si­va­ment i que la classe diri­gent posa en evidència que governa al dic­tat de qui no l'ha esco­llida, les res­pos­tes pre­nen un altre caire. Si seguim el fil del que apun­tava el direc­tor d'aquest diari en el seu arti­cle d'ahir, ja que­den pocs dub­tes que si s'entos­su­dei­xen a gover­nar d'esque­nes al poble sobirà, seran escom­brats com no s'ima­gi­nen. Qui s'han cre­gut que som?