La Nit de l'Esperanza Aguirre

Aquesta nit serà la Nit de l'Espe­ranza Aguirre. Hi ha expec­ta­tiva davant d'uns ciu­ta­dans que vagin al Vicente Cal­derón i la xiu­lin. Que s'ajun­tin a les crítiques que li han plo­gut des del govern i des de tot l'arc par­la­men­tari després d'haver exci­tat la final de copa del Rei i dema­nar la sus­pensió si hi ha xiu­lada.

En aquests moments, Aguirre ha esde­vin­gut la veri­ta­ble opo­sició de Mari­ano Rajoy. Per a l'actual PP, els soci­a­lis­tes encara estan escal­fant motors. L'ene­mic el tenen a casa.

Aguirre gua­nya elec­ci­ons gràcies als esforços d'un gru­pet d'exci­ta­dors i els tocs de popu­lisme i gràcies a dos vots d'un parell de soci­a­lis­tes trànsfu­gues que han des­a­pa­re­gut del mapa polític. I sobre­tot, d'una cama­ri­lla de les més dre­ta­nes que hi ha a tot el ter­ri­tori espa­nyol.

Sovint, la Pre­si­denta és pro­te­gida per una caverna periodística que opi­nen que tot va molt mala­ment, que anirà pit­jor i que tot ple­gat és culpa dels ante­ri­ors gover­nants i que els actu­als no estan a l'altura de les cir­cumstàncies. Són els que pre­go­nen que cal gover­nants pragmàtics, popu­lis­tes, inde­pen­dents... Són els que coin­ci­dei­xen amb els que dema­nen una República a Espa­nya que pro­ba­ble­ment vol­drien que fóra encapçalada per la mateixa Espe­ranza Aguirre.

Cal­dria veure què pas­sa­ria en una final de copa de fut­bol de la República entre el Barça i el Ath­le­tic de Bil­bao i pre­si­dida per Espe­rança Aguirre. La xiu­lada s'escol­ta­ria arreu.

Fa anys que Aguirre va fer un pols a l'actual pre­si­dent del govern. El va per­dre. Volia, com en el seu moment també ho va desit­jar Ruiz Gallardón, ésser llo­ga­tera a la Mon­cloa. No va ser pos­si­ble. Està com­pro­vat que la plaça de pre­si­dent del govern espa­nyol només l'han acon­se­guit aquells que han cen­trat el seu dis­curs. Fins i tot José María Aznar en un moment deter­mi­nat i en el seu pri­mer man­dat va haver de modu­lar el seu dis­curs i accep­tar fins i tot que par­lava català a la inti­mi­tat, o Felipe González va haver d'aban­do­nar el mar­xisme a Sures­nes.

El pre­si­dent del govern, Mari­ano Rajoy, té un pro­blema amb Aguirre. Li resta cre­di­bi­li­tat fora de la comu­ni­tat de Madrid. Un pro­blema que ve de lluny. A Espa­nya els extrems estan camu­flats dins dels par­tits polítics i només és pos­si­ble detec­tar-los quan tenen pro­ble­mes –Aguirre amaga el dèficit de la seva comu­ni­tat. Un pro­blema que volia que quedés camu­flat en el par­tit d'aquesta nit.