La Cantada a seques

La can­tada d'hava­ne­res de Cale­lla de Pala­fru­gell pas­sarà a dir-se la Can­tada a seques. Com a subtítol hi dirà Fes­ti­val de Cançó de Taverna i d'Hava­ne­res de Cale­lla. Sem­bla que la idea hau­ria sor­tit de l'ante­rior direc­tor, Fran­cesc S. Car­cassés. Per una banda pre­te­nen divul­gar, urbi et orbi, que de can­tada nones n'hi ha una. Per l'altra rele­guen les hava­ne­res a segon pla i les cançons de taverna –que vol dir una mica de tot– pas­sen a domi­nar la can­tada. Ja feia unes quan­tes edi­ci­ons que les hava­ne­res tra­di­ci­o­nals ana­ven per­den pro­ta­go­nisme. Els grups actu­als volen can­tar les seves cançons, siguin hava­ne­res cata­la­nes o bole­ros. En canvi la gent que va a Cale­lla, en gene­ral, hi vol tro­bar l'essència que va por­tar fa 47 anys a crear la pri­mera Can­tada d'hava­ne­res. En aquell moment es van sal­var i l'esforç dels pio­ners va per­me­tre revi­far-les. A ni em sem­bla que Cale­lla hau­ria de ser molt curosa amb les trans­for­ma­ci­ons que a poc a poc van intro­duint a la Can­tada. De fes­ti­vals se'n fan arreu i es can­ten tot tipus de bala­des i està molt bé, però Cale­lla hau­ria de ser una altra cosa. Per postres obser­vem, en el pro­grama d'aquest any, que queda con­for­mat en tres dies: diven­dres a la Vila i dis­sabte i diu­menge a l'esce­nari del Port Bo. Cada dia amb selec­tes actu­a­ci­ons. Gai­rebé cap grup local queda fora d'òrbita, però els foras­ters han estat quasi tots ban­de­jats. Es con­so­lida la tendència xovi­nista que els millors són els de casa i gai­rebé no volem ningú de fora. Una can­tada com la de Cale­lla, que té un ressò naci­o­nal impor­tant, hau­ria d'obrir-se més gene­rosa al món de l'hava­nera i con­tro­lar més de prop que els actu­ants no es pren­guin tota classe de llicències que aca­bin des­vir­tu­ant l'essència del que es can­tava aquí. Natu­ral­ment que l'apa­ra­dor que repre­senta l'esce­nari del Port Bo és una cara­mel molt lla­mi­ner per als can­tai­res. Els con­trac­tes dels actu­ants es mul­ti­pli­quen estre­pi­to­sa­ment desprès d'haver tre­pit­jat aquest enta­ri­mat. A sobre hi ha la retrans­missió per TV3 que aquest anys s'ha sal­vat pel pèls ate­ses les reta­lla­des que pateix la nos­tra tele­visió.

El que no sabem és si els orga­nit­za­dors han valo­rat que aquesta fugida enda­vant repre­senta un tren­ca­ment amb l'espe­rit dels fun­da­dors que un dia van voler revi­far l'hava­nera que estava tocada de mort. Es va acon­se­guir sal­var-la però no sabem per quant de temps serà.