Les piles

Ja fa uns dies que Juan Roig, el pre­si­dent de Mer­ca­dona, va dema­nar als espa­nyols que tre­ba­llin més perquè, “si no es posen les piles aviat”, Espa­nya serà inter­vin­guda. Natu­ral­ment, Juan Roig va dir això de les piles en la llen­gua dels espa­nyols i no en la que ara vostès ho han lle­git perquè, com és sabut, si ja no és sem­pre fàcil com­bi­nar espa­nyol amb ganes de tre­ba­llar, ima­gi­nin com s'hau­ria com­pli­cat la cosa si Roig els hagués par­lat en una llen­gua que alguns dels –va: diguem-ne espa­nyols– sen­tim com a nos­tra i tants d'altres, com a estran­gera. Però dei­xem-ho córrer. Les piles van bé per a tot­hom i, encara que tots sabem que hi ha espa­nyols que no tre­ba­lla­rien ni amb la potència de tres cen­trals nucle­ars, la intenció de Roig és que la bona gent –que n'hi ha a per­tot– pen­qui més perquè té la il·lusió que Espa­nya no aca­barà essent inter­vin­guda. Pel meu gust, Roig hau­ria hagut de con­cre­tar més i hau­ria d'haver acla­rit que els quasi cinc mili­ons d'espa­nyols que no tenen feina millor que no es posin res perquè aca­ba­rien col·lap­sant les ofi­ci­nes de tre­ball, cosa que tots els que en tenim una a prop sabem de sobres que ja fa temps que passa. Però Roig ho va dir amb bona fe. Ell es diri­gia en gene­ral a tots els espa­nyols com, ja fa més temps, Guar­di­ola va diri­gir-se als cata­lans el dia que va dir que havíem d'aixe­car-nos ben d'hora. Com que els cata­lans tenim fama de ser gent tre­ba­lla­dora i com que Josep Guar­di­ola deu ser dels que encara ho cre­uen, el dia aquell, no va dir res de les piles. Devia pen­sar que, a Cata­lu­nya, posem les piles al des­per­ta­dor i que, quan es tracta de pen­car, els cata­lans tenim una ener­gia infi­ni­ta­ment supe­rior a tots els Bankia, AVE, hisen­des i som­nis faraònics d'allò que els de l'Espe­ranza en diuen el Cen­tro. Segur que com tots vostès, fa temps que jo començo a sos­pi­tar que res d'això no és ben bé així. Però, en fi, la gent i els pobles aca­bem tenint les il·lusi­ons que podem tenir. I tal com diu aque­lla cançó popu­lar que Joan Manuel Ser­rat va can­tar fa tants anys: “Tre­ba­llem, tre­ba­llem, que la civada gua­nya­rem.”