Jo la vull guanyar

La política és l'art d'inven­tar metàfores per embol­ca­llar el sen­tit de les nos­tres acci­ons. Enter­ra­des les al·lego­ries del pujo­lisme (tota la cur­si­le­ria platònica sobre vai­xells, horit­zons i timo­ners) Artur Mas ha deci­dit per fi adop­tar el dic­ci­o­nari de la guerra i la con­fron­tació. Amb aquesta nova tria de mots, regida pel xoc de trens, el Molt Hono­ra­ble i el regent Mas-Colell estan dis­se­nyant el pòrtic d'un procés inde­pen­den­tista amb l'eco­no­mia com a fil rec­tor. Els espa­nyols no ens envi­a­ran els tancs, diuen, però el Mon­toro de torn pagarà cada dia més tard les nòmines dels fun­ci­o­na­ris, impo­sant-nos uns nivells inas­so­li­bles de deute públic. Can­sat de la indi­ferència de les elits econòmiques del país, el pre­si­dent ha deci­dit plan­te­jar un procés de secessió con­fi­ant reli­gi­o­sa­ment en dos fac­tors: la for­ta­lesa de la seva admi­nis­tració (els famo­sos 300 gene­rals) i la capa­ci­tat dels cata­lans per con­ver­tir la crisi de liqui­di­tat del govern en un clam per a la inde­pendència. Intu­eixo que Mas, d'espe­rit cal­vi­nista, intenta sal­var un procés que sap dolorós amb la mateixa cin­tura que li ha evi­tat el des­gast polític de les reta­lla­des del pas­sat curs polític. Però des­co­nec, i m'inqui­eta, si els asses­sors del Molt Hono­ra­ble han pre­vist ben bé els esta­dis d'aquesta bata­lla. Sabem com actu­a­rem quan, davant d'un hipotètic referèndum, el govern espa­nyol talli l'aixeta del finançament durant mesos? A qui­nes enti­tats bancàries dema­na­rem crèdits per sobre­viure? Té el govern algun pla de suports inter­na­ci­o­nals davant el con­flicte que s'albira? Perquè si el mirall de la nació és Mas­sac­hu­setts, Mas hau­ria de tenir clar si vol ser el nos­tre John Adams: és a dir, si tindrà prou valor per dina­mi­tar una gene­ració de polítics i bur­ge­sos cata­lans que ara voci­fe­ren la inde­pendència sense com­ple­xos, però que l'estat actual de coses ja els està bé per pas­sar els últims anys abans de la jubi­lació. Aquesta no serà una bata­lla sense bai­xes ni sacri­fici, i caldrà que cadascú pensi què està dis­po­sat a fer per la lli­ber­tat del país. Ara, si més no, sabem que estem en guerra. Jo la vull gua­nyar.