Perles celades

Per­les, en el sen­tit irònico-pon­de­ra­tiu del mot. Cela­des perquè, a còpia d'evo­lució i d'ús, s'ha per­dut tota consciència de l'enginy retòric que s'hi ha con­griat d'antuvi, fins a total gra­ma­ti­ca­lit­zació. Aquí adduïdes, en breu mos­tra, a tall de diver­ti­mento esti­val.

L'anto­nomàsia, o sinècdo­que par­ti­cu­la­rit­zant, apta a con­cen­trar en un sol terme allò refe­ri­ble a molts altres, el qual ho esdevé així “per excel·lència”. En són exem­ples toponímics Porto (per port), Münster (per monas­te­rium), Pro­vença (per pro­vin­cia). Aquest procés figu­ra­tiu ateny però la geni­a­li­tat en el cas de l'eti­mo­lo­gia de l'it. birra, de l'ang. beer, de l'al. Bier: tots del llatí bibere; i és que, en efecte, quina millor beguda hi ha que no sigui la cer­vesa?

La sinestèsia, o asso­ci­ació de domi­nis sen­so­ri­als dife­rents (allò del “color d'olor de poma” fer­ra­terià). No n'és una de llam­pant dir “aques­tes aixe­lles can­ten”? I si, ama­tents a les sor­pre­ses deri­va­des de l'al·lotro­pia, repa­rem que sim­fo­nia i sam­faina com­par­tei­xen ètim (del grec symp­ho­nia, acord de sons)? Quina xala d'ore­lla i de boca!

L'oxímoron, o unió de con­cep­tes antitètica­ment exclo­ents (com ara l'“Oh des­lliu­rant presó!” de Mara­gall). Se'n vol cap de més fla­grant que el nom de la for­mació política hegemònica a Mèxic: Par­tido Revo­lu­ci­o­na­rio Ins­ti­tu­ci­o­nal (?!). I com cal enten­dre altra­ment aquell renec tan espa­nyol i tan castís de (amb perdó): ¡Me cago en la puta Vir­gen! Perquè si l'al·ludida fa d'aque­lla, no pot ser aquesta, i a l'inrevés.

La lítote, o ate­nu­ació (“PSOE i PP, de cata­lanòfils, no en són gaire”). Vet-ne aquí una d'entra­nya­ble, encara que no sigui reco­ma­na­ble d'anar a raure-hi: cemen­tiri, del grec koi­me­te­rion, sig­ni­fica pròpia­ment “dor­mi­tori”. Els que hi són, doncs, no estan ben bé morts, sim­ple­ment hi fan nona.

I, com aques­tes, tantíssi­mes per­les dins el mar inson­da­ble del llen­guatge!