Opinió

No tot és igual

Els més dignes d'elogi són aquells que no tenint el català com a llengua habitual han triat l'opció de parlar-lo als fills

Aquest estiu s'ha reo­bert la polèmica sobre la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes amb la pro­posta de Car­les Duarte d'obrir els Pre­mis Naci­o­nals de Cul­tura als escrip­tors cata­lans que escri­uen en cas­tellà. Aquests escrip­tors for­ma­rien part de la cul­tura cata­lana, però no de la lite­ra­tura cata­lana. Cer­ta­ment, no sem­pre llen­gua i cul­tura coin­ci­dei­xen, i les expres­si­ons cul­tu­rals als països occi­den­tals, recep­tors de cor­rents migra­to­ris inten­sos, són diver­ses i sovint s'expres­sen en les llengües d'ori­gen dels immi­grants. El debat sobre la iden­ti­tat cul­tu­ral és intens a tot Europa, i no té una res­posta unívoca. Tant les solu­ci­ons comu­ni­ta­ris­tes, a la britànica, com les inte­gra­ci­o­nis­tes, a la fran­cesa, tenen pro­ble­mes. A França, el dar­rer govern de Sarkozy es va pas­sar un any deba­tent la iden­ti­tat fran­cesa, i a la Gran Bre­ta­nya s'ha esta­blert un exa­men obli­ga­tori de llen­gua anglesa (o gal·lesa) i cul­tura britànica per adqui­rir la ciu­ta­da­nia. Però a Cata­lu­nya sem­bla que haguem de tro­bar les solu­ci­ons més moder­nes i ober­tes a pro­ble­mes que pre­o­cu­pen cul­tu­res immen­sa­ment més for­tes que la cata­lana.

Perquè no hem d'obli­dar que la super­vivència de Cata­lu­nya com a nació dife­ren­ci­ada està en joc, i que aquesta per­so­na­li­tat es basa d'una manera molt par­ti­cu­lar en la llen­gua. Els cata­lans no només apor­tem la llen­gua cata­lana a la cul­tura uni­ver­sal, però és el nos­tre tret cul­tu­ral iden­ti­fi­ca­dor més clar. Per algu­nes teo­ries lingüísti­ques, les llengües són també con­cep­ci­ons del món dis­tin­tes perquè influ­ei­xen en la manera com el veiem i ens hi rela­ci­o­nem.

Fa uns mesos es va obrir un debat simi­lar amb la pro­posta del peri­o­dista Edu­ard Vol­tas sobre l'ofi­ci­a­li­tat del cas­tellà a la Cata­lu­nya inde­pen­dent. Cal­dria accep­tar com un fet desit­ja­ble que el cas­tellà està aquí per que­dar-s'hi i que l'estat català inde­pen­dent ha de ser bilingüe? Doncs jo nego la major, neces­si­tem l'estat inde­pen­dent per mol­tes raons, però sobre­tot per sal­var-nos els mots, i neces­si­tem com el pa que men­gem que el català sigui l'única llen­gua ofi­cial. Si no és així, no es podrà cap­gi­rar el procés de subs­ti­tució lingüística del català pel cas­tellà que fa segles que està en marxa i que s'ha inten­si­fi­cat amb la glo­ba­lit­zació i la cul­tura de mas­ses. Val la pena recor­dar que, segons la dar­rera enquesta d'usos lingüístics (2008), un 45% de la població cata­lana té el cas­tellà com a llen­gua habi­tual con­tra només un 35% el català. Mal­grat que això no sig­ni­fica que només un 35% el parli (un 78% declara saber-lo par­lar), si una llen­gua no és necessària i no és la domi­nant ten­deix a des­a­parèixer. Cal fer-la necessària, impres­cin­di­ble. Això no sig­ni­fica que no s'hagi de regu­lar l'ús d'altres llengües, per exem­ple el cas­tellà i l'anglès en l'edu­cació primària i secundària, l'anglès a la uni­ver­si­tat, el cas­tellà (i en menor mesura altres llengües) en la justícia, la sani­tat i els ser­veis soci­als.

I, si us plau, dei­xem d'uti­lit­zar la comu­ni­tat cas­te­lla­no­par­lant com una comu­ni­tat menor d'edat a qui s'ha de sobre­pro­te­gir, o fins i tot enga­nyar, perquè s'adhe­rei­xin a la causa inde­pen­den­tista. Si no han reei­xit els intents de fer-ne el refe­rent con­tra la immersió lingüística, tam­poc se'n sor­ti­ran els que volen con­ver­tir-la en quinta columna con­tra la inde­pendència. I, ja de pas­sada, dei­xem també el rela­ti­visme del tot és igual, en què tant és aquell que parla cas­tellà sem­pre, com aquell que ha fet l'esforç de par­lar en català, sobre­tot el que ha arri­bat aquí de gran, o el que es va edu­car en el fran­quisme i mal­grat tot va fer l'esforç d'inte­gració i d'adhesió a la soci­e­tat d'aco­llida. I els més dig­nes d'elogi són aquells que no tenint el català com a llen­gua habi­tual han triat l'opció de par­lar-lo als fills.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.