Espigolament d'agost

No hem triat un tema: n'apun­ta­rem qua­tre o cinc del generós doll que, enllà de la que baixa (no “la que cau”), faci­lita la rea­li­tat. A Bèlgica faran cur­sets d'anti­pe­dofília per a cape­llans. Que fort! (expressió vin­tage, part de l'excel·lent serial que ens ha rega­lat aquest estiu Vicenç Pagès). Que fort que els cape­llans hagin de rebre un cur­set per evi­tar que assal­tin sexu­al­ment les cri­a­tu­res de la diòcesi. Aquest assumpte, no ha de que­dar resolt en el moment de la vocació-decisió d'un sacer­doci –gai­rebé l'únic– que implica l'abs­tenció sexual abso­luta? Altra­ment no sabíem que l'engo­nal d'un capellà es refredés amb un cur­set com els de cuina xinesa. Ara: si els fa efecte, no evi­ta­rem el foc per caure a les bra­ses, és a dir, no es tor­na­ran pedòfobs? La Sánchez Camacho –aquesta noia val per a la política, ja ho va dir Jordi Pujol– ha sen­ten­ciat que Cata­lu­nya no és inde­pen­dent perquè no és inde­pen­den­tista. Són inde­pen­den­tis­tes els, posem, dane­sos? L'inde­pen­den­tisme és una febrada que puja o baixa, o fins i tot se'n va, segons la gra­ve­tat de la infecció colo­nial, una malura que pot curar-se..., senyora Sánchez? Ens hi hem acos­tu­mat amb els seri­als d'havent dinat: les poli­cies –els Mos­sos també– tenen la científica, uns indi­vi­dus amb ulle­res que en temps de Sher­lock Hol­mes amb unes pólvo­res i un pin­ze­llet bus­ca­ven emprem­tes, i ara escru­ten ADN, ana­lit­zen pèls i fluids i, a par­tir d'un os del peu, saben si l'assassí tenia el nas de ganxo, de gall o camús. Tot i tenir la física, la química i la bio­lo­gia al seu ser­vei hi ha científiques que con­fo­nen l'esque­let de dues des­gra­ci­a­des cri­a­tu­res amb ossos de rata. Un mili­tar diu que, segons la cons­ti­tució espa­nyola (aque­lla que van aju­dar a fer en Roca i en Solé Tura), l'inde­pen­den­tisme català s'ha de com­ba­tre amb l'exèrcit. A banda dels silen­cis i d'algun acte fari­saic, la lega­li­tat espa­nyola que emana d'aquest paper li dóna la raó? Si apar­tem el fum de les auto­no­mies, les gene­ra­li­tats de la senyo­reta Pepis, el tràgic minuet de les trans­ferències, etc., quan toquem la cuixa de la lega­li­tat espa­nyola, som alguna cosa més que súbdits de les qua­tre províncies del nord-est? Som ciu­ta­dans cata­lans (!), objecte d'un espoli fis­cal mai vist a Europa, o con­tri­bu­ents espa­nyols que hem de pagar el que l'estat dic­ta­mina? Etc. I només queda espai per expres­sar la ver­go­nya de ser occi­den­tal, de l'OTAN, de l'ONU... i veure que cap d'aquest engen­dres fa res per evi­tar l'escàndol dels morts, ara de Síria.