No és fàcil, però tot és possible

Aquests dies no es parla d'altra cosa, ja que la riuada que envaí Bar­ce­lona dimarts pas­sat va ser molt més que un brin­dis al sol o una febre d'estiu. Quan un poble treu al car­rer tota la potència de la seva gent i ho fa amb un crit unànime i amb una volun­tat de victòria és difícil pre­veure el futur, però és evi­dent que pot can­viar la història. Després del tsu­nami col·lec­tiu, forçosa­ment res no serà el mateix.

Tal­ment, el valor més gran de la con­cen­tració és que ha sor­tit des de la soci­e­tat civil, al marge dels par­tits però obli­gant els par­tits a valo­rar-la i sumar-s'hi. I l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana ha estat prou intel·ligent com per ava­luar la feina que calia fer i que ara és l'hora dels polítics. El poble és al car­rer, expec­tant, amb plena consciència que són els polítics els qui han de fer la feina. Al mateix temps, són els polítics els que, per pri­mera vegada en molt temps, tenen la segu­re­tat de tenir el poble al dar­rere, una situ­ació ben nova que ha de donar força i segu­re­tat.

De tot això, s'ha de valo­rar la des­co­berta en Artur Mas d'un gran esta­dista. Les diver­ses inter­ven­ci­ons que ha fet durant la set­mana han estat de gran nivell, des de la pròpia decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal de la Diada, fins al com­por­ta­ment del dia Onze i l'anàlisi poste­rior. I, si encara en podia que­dar algun dubte, la visita a Madrid s'ha de con­si­de­rar com una de les decla­ra­ci­ons més nítides d'un polític català al cen­tre del Reino de España. En el curt temps d'una set­mana, Mas ha emer­git com a gran líder català i ha demos­trat la capa­ci­tat de con­duir el procés d'una Cata­lu­nya de futur, amb una acti­tud clara i con­tun­dent, sabent jugar en un esca­quer que estarà far­cit de paranys i on cal­dran juga­des mes­tres; una par­tida per a la qual s'hau­ran de sumar volun­tats i en què no es podran desa­ten­dre les diver­ses sen­si­bi­li­tats soci­als i polítiques que ver­te­bren la soci­e­tat cata­lana.

No serà fàcil, però tot és pos­si­ble. El demà és més obert que mai i en aquesta vida res no és etern, ni tan sols els drets de con­questa. Admi­nis­trar el futur és la feina que ara toca, i tenim gent pre­pa­rada per fer-ho amb encert. Tot és pos­si­ble.