Un parell d'exemples

A la festa major de Santa Eugènia de Ter, es van con­vo­car dos con­cur­sos de temàtiques dife­rents: un, de grups novells de música, i l'altre, la pri­mera edició del cer­ta­men de pin­tura ràpida a l'aire lliure. Els jurats res­pec­tius ho varen tenir molt com­pli­cat per deci­dir els gua­nya­dors. Vaig tenir la res­pon­sa­bi­li­tat de ser un dels mem­bres dels que valo­ra­ven els pre­mi­ats de la ter­cera Mara­ter (Marató musi­cal del Ter) i em vaig colar –sense veu i sense vot– a les deli­be­ra­ci­ons dels que deci­dien les millors apor­ta­ci­ons pictòriques d'un matí euge­ni­enc. Elisma, The Blackiss i Lydia Tor­rejón varen ser els guar­do­nats de la tro­bada Mara­ter, que, jun­ta­ment amb Red Har­low, Cal­vari Grup i Pinap­ple, va cons­ti­tuir un èxit sonor. Pel que fa al con­curs de pin­tura, el pri­mer premi se'l va endur Luz Bara­hona, i Xavier Serra i Albert Jiménez, el segon i el ter­cer. No sé si heu for­mat mai part d'un jurat d'aques­tes carac­terísti­ques, però és fran­ca­ment com­pli­cat. El sen­tit comú acos­tuma a ser el deno­mi­na­dor de les deli­be­ra­ci­ons, que poden ser a porta tan­cada o amb llums i taquígrafs. El pri­mer que es fa és una pri­mera votació “en fred” entre el col·lec­tiu d'impli­cats en la decisió per tal de saber quin grau de con­sens hi ha, perquè podria donar-se la situ­ació que tot­hom està d'acord amb l'opció a triar i així s'estal­vien debats estèrils pre­vis i es pot avançar amb els mati­sos. Un cop auto­son­de­jats, les estratègies argu­men­tals en defensa d'aquesta o aque­lla pro­posta artística enri­quei­xin el procés. Si el que es fa a micro­es­cala (són un parell d'exem­ples) fun­ci­ona així de democràtica­ment, per què no es pot fer exten­siu més enllà, local­ment i temàtica, sense temors i amb il·lusió. No deta­llaré totes les pre­gun­tes que en els dar­rers deu anys s'han for­mu­lat, a través de referèndums, als ciu­ta­dans de qual­se­vol estat de l'Amèrica del Nord... Tam­poc enu­me­raré totes les qüesti­ons que els suïssos han res­post a través de les urnes... Igual­ment, em nego a cer­car a Goo­gle... El que sí que sé és que a l'Estat espa­nyol, en 35 anys, hem par­ti­ci­pat en qua­tre mísers referèndums, més els dels esta­tuts d'auto­no­mia. Por de la madu­resa de la gent, de pre­gun­tar-li ober­ta­ment sobre els temes can­dents col·lec­tius –com són l'incom­pli­ment d'un pro­grama elec­to­ral, l'auto­de­ter­mi­nació dels pobles, la dació en paga­ment amb efec­tes retro­ac­tius, la con­veniència d'ini­ciar el pro­jecte de cobri­ment del tren con­ven­ci­o­nal a Girona? Infun­dada.