Ordenances en paper mullat

L'atac d'un gos perillós a una nena dilluns a la tarda a Girona fa replan­te­jar per enèsima vegada la uti­li­tat de la munió d'orde­nan­ces que regu­len des dels aspec­tes més o menys trans­cen­den­tals de la vida quo­ti­di­ana fins a d'altres de més anecdòtics. Ens diuen on podem o no esten­dre la roba; on poden jugar a pilota els nens i nenes; com i quanta estona s'han de pas­se­jar els gos­sos; què s'ha de fer amb els seus excre­ments; on s'han de pen­jar els apa­rells d'aire con­di­ci­o­nat i les ante­nes parabòliques; de quin color hem de pin­tar la façana de casa nos­tra; on i a quina hora es pot beure alco­hol; com s'han de llançar les escom­bra­ries; que no es poden fer pin­ta­des a les parets; que no es pot ori­nar ni esco­pir al car­rer; que no es poden espol­sar cati­fes en bal­cons que donin al car­rer; quin ha de ser el to de la nos­tra veu durant una bara­lla amb la pare­lla; a quina hora hem de regar les plan­tes dels bal­cons; per on han de pas­sar les bici­cle­tes; per on han de cir­cu­lar els via­nants a les vore­res; que no es pot pujar als arbres; que no es pot ren­tar roba, fruita o ver­dura a les fonts públi­ques...

La pre­gunta és si cal que ens recor­din totes aques­tes coses. I si real­ment cal, tenim un pro­blema greu! Perquè vol dir que som incapaços d'apli­car no només el seny, sinó unes mínimes nor­mes de civisme. Des­gra­ci­a­da­ment només cal sor­tir al car­rer per ado­nar-nos que és així: quan no hem d'esqui­var excre­ments de gos, hem d'esqui­var l'esco­pi­nada del via­nant que passa pel nos­tre cos­tat, o l'aigua que cau de les plan­tes del balcó, o el sofà aban­do­nat al cos­tat d'un con­te­ni­dor, o el cotxe mal apar­cat, o el bas­sal d'orina... Pot­ser sí que a tots ple­gats ens fal­ten unes quan­tes lliçons de con­vivència, però no ser­vei­xen de res unes orde­nan­ces que són paper mullat ja que els matei­xos ajun­ta­ments que les impul­sen són incapaços de fer-les com­plir.