El senyor Esteve

Allà temps, quan tots pon­ti­fi­ca­ven posant-se seri­o­sos amb tota cosa que fregués la bona nova de Marx, n'enge­ga­ven una que rebrota avui: hom no pot ser alhora soci­a­lista i naci­o­na­lista. Ara hi ha una mena de mar­xisme ama­gat ver­go­nyo­sa­ment sense citar gai­rebé mai el gran pro­feta bar­but que et fa témer un mar­xisme fet a totes i turu­rut viola. No pot fer a totes perquè la rebel·lió con­tra la justícia rebro­tarà men­tre hi hagi ferot­gies capi­ta­lis­tes.

Tan­ma­teix el mar­xisme pur s'ha esti­fo­llat perquè no creu en el senyor Esteve ni en el Met de Ribes.

Amb això s'obli­den que el pro­feta Marx en un raco­not d'El capi­tal fa l'elogi dels gre­mis medi­e­vals que són el senyor Esteve en la seva època més bri­llant quan un saba­ter s'enter­rava com un noble al claus­tre de la cate­dral de Bar­ce­lona.

Els nos­tres grans teòrics par­la­ven de lluita entre el capi­tal i el tre­ball, així mateix però entre uns i altres hi havia la bur­ge­sia amb la boti­gueta Pun­tual. Mena de gent maleïda pot­ser perquè tots aquells teòrics en venien de pares.

Aga­fant-s'ho per l'altra banda, el capi­ta­lisme amb els seus orígens puri­tans en els quals la riquesa és senyal de pro­tecció divina ha arri­bat a fer mons­tres que en diuen mul­ti­na­ci­o­nals que només pen­sen en la pela i peri­llen entre d'altres d'arra­nar-ho tot, men­tre ens fan pair un Pare Noel ves­tit amb els colors d'aquell beire.

Però als Estats Units, la pàtria d'aquests mons­tres famo­lencs, hi pesa tant l'eco­no­mia d'aquests com les d'un taller o una botiga o una fabri­queta a la mida del senyor Esteve.

El mal de Madrid és el seu deliri de gran­de­ses i fan una eco­no­mia babilònica, un mons­tre amb peus de fang sense bur­ge­sia, que acaba caient com Bankia, que per cert és una casa que va de gai­rell.

A Cata­lu­nya hi han estat més impor­tants les fàbri­ques de mida mit­jana que les grans empre­ses; penso en el meu Llo­bre­gat i en el meu avi de Ter­rassa, tots a fàbri­ques tan­ca­des. Però si rebro­tem serà gràcies a algun nét del senyor Esteve pot­ser no tan pun­tual, però més ima­gi­na­tiu.