Opinió

Fortunes franquistes

L'Institut de l'Empresa Familiar es creà a Barcelona però la seu és ara a Madrid

José Manuel Entre­ca­na­les és el pre­si­dent de la cons­truc­tora Acci­ona i pre­si­dent de l'Ins­ti­tut de l'Empresa Fami­liar, l'IEF. Ha con­vo­cat una reunió extra­or­dinària de l'IEF per apro­var una decla­ració sobre la qüestió cata­lana, segons informa La Vanguàrdia (21 d'octu­bre). Val la pena pre­sen­tar l'empre­sari i l'enti­tat que pre­si­deix.

Els Entre­ca­na­les, que tenen ori­gen basc, com tan­tes altres famílies de l'elit madri­le­nya, van fer la seva for­tuna durant el fran­quisme gràcies a les bones rela­ci­ons amb el dic­ta­dor. En aquells temps, les grans obres públi­ques es dona­ven als amics del règim i es nega­ven als qui no ho eren prou. La seva empresa va cons­truir les bases mili­tars que el gene­ral Franco con­cedí als ame­ri­cans a canvi d'ajut econòmic, així com embas­sa­ments i obres portuàries que depe­nien del poder polític. Els ano­me­nats “Nue­vos Minis­te­rios”, que s'arren­gle­ren a la Cas­te­llana de Madrid, també van ser obra seva. Els Entre­ca­na­les van absor­bir el 1997 una empresa cata­lana, Cubi­er­tas y MZOV SA, antiga Cubi­er­tas y Teja­dos i es van con­ver­tir en l'actual Acci­ona.

L'actual pre­si­dent forma part de la ter­cera gene­ració fami­liar, que ha rebut l'herència, gua­nyada gràcies al dic­ta­dor, però només coneix la figura de Franco pels lli­bres d'història. Són els hereus del fran­quisme. Es tracta de mitja dot­zena de famílies que viuen a Madrid i que tenen un gran poder econòmic i polític, mani qui mani. Tant en dic­ta­dura com en democràcia el cen­tra­lisme espa­nyol ha jugat a favor seu.

L'Ins­ti­tut de l'Empresa Fami­liar es va crear a Bar­ce­lona el 1991. Els mem­bres eren tots cata­lans en un pri­mer moment. Però l'apa­rició d'alguns no cata­lans va pro­vo­car que el domi­cili passés a Madrid, tot i que la majo­ria d'asso­ci­ats con­ti­nuen sent cata­lans. A l'Estat, les enti­tats impor­tants han de ser madri­le­nyes per defi­nició. Tot i això, els pre­si­dents van ser cata­lans fins al 2003, quan el pre­si­dent dels mata­las­sos Pikolín i del Reial Sara­gossa va subs­ti­tuir José Manuel Lara, de Pla­neta.

Els grans empre­sa­ris cata­lans reben for­tes pres­si­ons perquè es defi­nei­xin sobre el futur de l'Estat espa­nyol. Espero que callin, que és el que els toca, i que expres­sin la seva volun­tat política amb el vot el 25 de novem­bre, però no amb un acord d'una asso­ci­ació empre­sa­rial.

Acci­ona –soci­e­tat madri­le­nya– aspira a com­prar l'empresa pota­bi­lit­za­dora de les aigües del Ter-Llo­bre­gat, actu­al­ment pública, en com­petència amb Agbar. Con­fio que la decisió es prendrà sense tenir en compte l'ori­gen de l'oferta, sinó els interes­sos dels con­su­mi­dors. No som com altres. El pre­si­dent d'Endesa va dir fa uns anys, quan Gas Natu­ral volia pren­dre el con­trol de la soci­e­tat elèctrica, que “antes ale­mana que cata­lana”, i va aca­bar sent ita­li­ana, en una ope­ració que va fer gua­nyar cen­te­nars de mili­ons d'euros als Entre­ca­na­les.

Com es diu en cas­tellà, m'han aca­bat els tor­rons?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.