Els gais i els altres

M'agrada aquesta gent que, cada vegada que parla de Cata­lu­nya, s'afa­nya a afe­gir què diuen, què pen­sen o què fan els que ells diuen que són “la resta d'Espa­nya”. I m'agra­den perquè sem­bla que ho fan com si, més que agra­dar-los que ho sapi­guem, el que els sabés greu és que poguéssim pen­sar, ni que fos un sol cop, que són capaços de dei­xar-los de banda. Units eter­na­ment com estem els cata­lans i els de “la resta d'Espa­nya” pel Super Glue cons­ti­tu­ci­o­nal! No, per tota la vida, com seria ja un cas com un cabàs, sinó també per totes les vides dels que van venint i pot­ser per totes les que ni tan sols no vin­dran. I m'agra­den també, encara, perquè són gent que, en gene­ral, diuen que sumen, tot i que la situ­ació històrica actual hagi fet que per poder sumar els toqui haver de dir tot sovint la resta. A mi em sem­bla que la cosa se solu­ci­o­na­ria si es veies­sin amb cor de dir de tant en tant Cata­lu­nya i Espa­nya amb la mateixa nor­ma­li­tat com ara sem­bla que, també cons­ti­tu­ci­o­nal­ment, podrem dir matri­moni encara que el matri­moni no sigui entre un i altre sexe. Vaig lle­gir la notícia que deia que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal s'incli­nava per donar llum verd a la llei del matri­moni gai en una plana d'un diari on l'única notícia que acom­pa­nyava aquesta notícia tenia aquest titu­lar: “Una dona a punt de sepa­rar-se mor cal­ci­nada, i el seu marit, pen­jat.” De seguida, vaig pen­sar que, si a la notícia més impor­tant d'aque­lla plana es par­lava del matri­moni gai, podia dir fàcil­ment que en l'altra es par­lava de la resta dels matri­mo­nis. Res no és casu­a­li­tat, ja ho sé, i encara que sigui cert que no tota la resta dels matri­mo­nis acabi tan catastròfica­ment, també ho és que, en aquests aspecte, els matri­mo­nis, diguem-ne nor­mals, gua­nyen per gole­jada la resta. Després vaig mirar la secció del diari on es publi­cava aquesta plana i em va sor­pren­dre veure que es diu Tendències. Res no és casu­a­li­tat, ja els ho he dit. Però, ja es veu: o la tendència és a que­dar fora de la Cons­ti­tució o a sal­tar-se els drets més ele­men­tals a la pri­mera.