Vot útil i l'endemà del 25-N

Entrem a la recta final de la cam­pa­nya del 25-N. Ja hem vist de quin peu calça cada par­tit que s'hi pre­senta i va sent hora de les con­clu­si­ons i de deci­dir el vot, si no és que ja està deci­dit. Jo mateix, que tan­tes vega­des m'havia rebel·lat con­tra les cri­des al vot útil, aquesta vegada tinc molt clar que el vot útil és el que suma més pel que es deci­deix en aques­tes elec­ci­ons: fer camí cap a la inde­pendència. És per això que hau­ria estat par­ti­dari d'un únic bloc sobi­ra­nista. Una mica el que han fet Rea­gru­pa­ment o el par­tit de Laporta no pre­sen­tant-se explícita­ment i donant suport a Mas. Era el moment perquè CiU i ERC hagues­sin anat junts. Tots dos estan d'acord en la cosa fona­men­tal: cal cons­ti­tuir Cata­lu­nya en estat per tenir un futur digne. I això és també par­lar de la crisi econòmica, de la política que s'ha de fer per dei­xar-la enrere: tenir les eines i els recur­sos que ara l'Estat espa­nyol ens nega.

Hi ha hagut, doncs, dues for­ma­ci­ons que han seguit el fil de la mani­fes­tació de l'11 de setem­bre: CiU, fent, lide­rada per Mas, el pas que el país neces­si­tava si algun dia volia aspi­rar a la inde­pendència i superant el dilema de què fer amb Duran dei­xant-lo expo­sat a la mar­gi­na­li­tat si no seguia el cor­rent domi­nant; i ERC, que amb el nou esce­nari sobi­ra­nista i amb el lide­ratge de Jun­que­ras, ha pogut retro­bar el camí de crei­xe­ment i des­mar­car-se de l'estigma del tri­par­tit amb Mon­ti­lla. Aquest, CiU i ERC, és el vot sobi­ra­nista útil en aques­tes elec­ci­ons. SI s'ha equi­vo­cat no sumant amb ells. Els seus milers de vots hau­rien estat més útils junts que sepa­rats; la llei d'Hondt no enga­nya. Igual­ment passa amb les CUP, un movi­ment molt res­pec­ta­ble per la bona feina que ha fet muni­ci­pal­ment, però que en aques­tes elec­ci­ons només con­tri­bu­eix a la dis­persió del vot sobi­ra­nista. Es podrien haver pre­sen­tat les pas­sa­des elec­ci­ons o les pròximes, però en aques­tes res­ta­ran dipu­tats sobi­ra­nis­tes encara que obtin­guin repre­sen­tació.

El camí a la sobi­ra­nia és per fer-lo junts. I és en la Cata­lu­nya inde­pen­dent que totes les opci­ons han de bus­car la seva quota política. Si no s'ha entès així abans del 25-N, s'ha d'enten­dre així a par­tir de l'endemà. Perquè aquesta cam­pa­nya haurà estat un joc de nens com­pa­rada amb el que ve a par­tir del dia 26.