Opinió

de set en set

Gir?

Ahir fulle­java un diari que no era aquest (aquest no el fullejo, el lle­geixo), i un parell d'imat­ges van fer deto­nar un pen­sa­ment recur­rent. A la pàgina 15, a tota plana, el fut­bo­lista Xavi Hernández ofe­ria, seriós, un pot de cigrons, en suport al Gran Recapte d'Ali­ments que demà i dis­sabte impul­sen els qua­tre Bancs d'Ali­ments de Cata­lu­nya. Giro la plana, i a la 17 un jove pigat i amb una mirada pro­vo­ca­dora, amb el mateix gest que en Xavi, ens ofe­ria una bola de vidre amb un dècim a dins. Aquest ens ani­mava a par­ti­ci­par en la rifa de Nadal. I jo, que no dec estar massa bé del cap, penso: no podem dei­xar-ho tot a les mans de la sort, de l'atzar. I menys encara el futur de la nos­tra gent.

I aquests dies que tots ens pre­gun­tem si cal que el futur govern del nos­tre país faci un gir social, la rea­li­tat es mos­tra més tos­suda que mai i clama aquest gir. Un clam tan fort com el que vam dei­xar sen­tir l'Onze de Setem­bre recla­mant la lli­ber­tat per a la nos­tra nació.

Ara engego la ràdio i sento que cal res­pec­tar la pre­sumpció d'innocència dels impu­tats en el cas Mer­curi; un tal Inda dient que l'esbor­rany sobre els comp­tes a Suïssa exis­teix i cal tenir-lo en compte, i Rajoy negant les cla­ve­gue­res de l'Estat... I penso: què hem fet la majo­ria de mor­tals per no estar al cen­tre de l'atenció mediàtica, els qui patei­xen les reta­lla­des, la pobresa, l'exclusió! Els qui tenen mol­tes difi­cul­tats per fer front a un mes de des­pe­ses i pensa si avui fa sar­di­ne­tes o un gui­sat de llen­ties! Els qui neces­si­ten una funda o una pròtesi i no se la poden pagar? Els qui par­ti­ci­pen en orga­nit­za­ci­ons de tota mena i no reben els ajuts com­pro­me­sos per fer allò que cal fer perquè l'admi­nis­tració no hi arriba?!

I sí, penso que cal girar, sac­se­jar, cen­trar-nos en el que real­ment hem recla­mat en aquests comi­cis que han dei­xat un par­la­ment tan plu­ral. Volem un nou estat, més just, amb les per­so­nes al cen­tre de l'acció i net de qual­se­vol dubte d'hono­ra­bi­li­tat dels qui ges­ti­o­nen allò que ens costa tant de man­te­nir, i que és un real estat del benes­tar. Girem? Això sí que seria una gran mos­tra de res­pon­sa­bi­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.