Quina tria fem?

Aquests dies, l'aritmètica s'ha ins­tal·lat en el cor del debat polític, tot i que tinc amics del ram (del de les matemàtiques, vull dir) que apos­ten més per la teo­ria de con­junts que no pas per les sumes i les res­tes. El Par­la­ment que es cons­ti­tuirà un dia d'aquests es pot inter­pre­tar de mol­tes mane­res, en funció de les agru­pa­ci­ons que deci­dim esta­blir a par­tir dels pro­gra­mes elec­to­rals, de les pro­me­ses fetes durant la cam­pa­nya i de les pre­vi­si­ons sobre el futur incert. Allò que havíem ano­me­nat “geo­me­tria vari­a­ble” podria ser que passés als llimbs dels con­cep­tes extra­vi­ats, perquè amb la necessària i ine­lu­di­ble apro­vació del pres­su­post (per no par­lar de la inves­ti­dura) hi haurà d'haver grups de la cam­bra que hau­ran d'apos­tar per un lli­gam explícit i con­ti­nuat, en el qual haurà de des­ta­car la res­pon­sa­bi­li­tat de tots ple­gats a l'hora d'empren­dre la tasca diària i la pers­pec­tiva de sobi­ra­nia que que­dava clara en els plan­te­ja­ments ini­ci­als.

Les sumes i les res­tes sem­pre fun­ci­o­nen sobre el paper, però després és difícil con­ver­tir-les en resul­tat tan­gi­ble, perquè hi inter­ve­nen, en aquesta trans­lació de la teo­ria a la pràctica, fac­tors de tota mena que poden cap­gi­rar el que sem­blava lògic i fins i tot acon­se­lla­ble. En aquests dies con­vul­sos, hi ha de tot. Par­ti­da­ris de la coa­lició CiU/ERC que cla­men per una assumpció de com­pro­mi­sos històrics, detrac­tors que abo­mi­nen de la inde­cisió repu­bli­cana i que no ente­nen els seus argu­ments, entu­si­as­tes de la deriva que pren Cata­lu­nya però que veuen ERC en una opo­sició que mar­qui el camí més que no pas en un poder que pot per­ju­di­car la imatge, ara imma­cu­lada, dels de Jon­que­ras. He sen­tit dir de tot, amb més o menys bases raci­o­nals o amb força irra­ci­o­na­li­tat, abran­dada i quasi fra­tri­cida. Obser­vats des de la talaia, els movi­ments dels uns i dels altres són ben ente­ne­dors. Una cosa és l'eufòria que ens havia envaït des de fa dos mesos i una altra, ben dife­rent, l'acció de govern que hau­ria de pro­cu­rar per l'equi­tat social tant si estem a les por­tes de la inde­pendència com si no. Pri­o­ri­tats. Aquesta és la clau de l'assumpte. ¿Quina tria fem, si és que podem triar?