El conflicte Torramadé

El cas Tor­ra­madé –“el con­flicte” amb Minerva Ama­dor, tal com ho ha defi­nit UDC– ha pro­vo­cat un escàndol inde­sit­ja­ble per a la Dipu­tació que el pri­mer pre­si­deix però ha ser­vit, almenys, per posar sobre la taula un aspecte que a la classe política no li agrada aire­jar: l'existència d'una pecu­liar cate­go­ria labo­ral ano­me­nada asses­sor. La figura de l'asses­sor remu­ne­rat no és exclu­siva d'aquesta ins­ti­tució, és clar, ni típica d'un sol par­tit; totes les for­ma­ci­ons que ocu­pen alguna esfera de poder s'enca­ren d'una manera que no hau­ria de ser ine­vi­ta­ble amb la temp­tació de con­ver­tir els des­pat­xos ofi­ci­als en una agència de col·locació dedi­cada a pre­miar els ser­veis pres­tats de la militància o, encara més greu, la família. Els asses­sors omplen la nòmina de les dipu­ta­ci­ons però, si tru­ques al depar­ta­ment de recur­sos humans, difícil­ment et sabran dir en què els ocu­pen tots i cadas­cun. I aquest també és un con­flicte escan­dalós.