Amén

Toquen cam­pa­na­des a mort pel català i no es pot pas dir que la reacció de l'Església catòlica sigui pre­ci­sa­ment eixor­da­dora. Passa igual amb l'onada inde­pen­den­tista que remu­lla i oxi­gena les consciències cata­la­nes: poques veus reli­gi­o­ses han pujat a la trona per defen­sar les legítimes aspi­ra­ci­ons dels fidels, cap ni una de la jerar­quia espa­nyola, que és qui al cap­da­vall admi­nis­tra les abso­lu­ci­ons i les penitències. La sor­presa, és clar, hau­ria estat que passés tot el con­trari, perquè la història ens reco­mana que no n'espe­rem pas res de bo, de les jerar­quies. Recor­dem, si no, la indi­ferència ver­go­nyosa mos­trada pel Vaticà durant la solució final apli­cada pel nazisme con­tra el poble jueu (tal com denun­ci­ava Costa-Gav­ras a la col­pi­dora pel·lícula Amén). Les mitres de la jerar­quia també mira­ven cap a una altra banda quan aquí el fran­quisme ens opri­mia, i encara sort que els cape­llans de la infan­te­ria cris­ti­ana van con­ser­var el nos­tre idi­oma a les mis­ses domi­ni­cals quan el règim pre­te­nia trin­xar-lo. Ara ja hi tor­nem a ser: Madrid insis­teix a espa­nyo­lit­zar-nos les aules i l'Església diu amén.

Men­tres­tant, però, la Con­ferència Epis­co­pal no perd el temps. Ara hem sabut que els dar­rers mesos han exis­tit estrets i dis­crets con­tac­tes amb el minis­tre Wert per incor­po­rar més nove­tats inqui­e­tants al seu pro­jecte de llei de l'ense­nya­ment. Per exem­ple, l'endu­ri­ment de l'assig­na­tura alter­na­tiva a la religió, amb l'objec­tiu incon­fes­sa­ble d'acon­se­guir que més alum­nes s'apun­tin a fer clas­ses devo­tes paga­des amb els diners de tots. Durant la tran­sició democràtica la jerar­quia catòlica va pres­si­o­nar el món de la política fins a acon­se­guir inte­grar la religió a l'ense­nya­ment públic. Ara volen anar més enllà i espe­ren que siguem nosal­tres qui diguem amén.