Resignació cristiana

Ciu­ta­dans com­pro­me­sos amb els moments històrics que vivim han dema­nat permís per posar una este­lada al mones­tir de Ripoll i sacer­dots porucs han con­tes­tat que no. De la nega­tiva epis­co­pal clama al cel l'argu­ment que donen: diuen que no volen la ban­dera per evi­tar arren­gle­rar-se en una qüestió política i no s'ado­nen que donar aquesta res­posta és pre­ci­sa­ment fer política. Encara que no sem­pre els agrada reconèixer-ho, els cape­llans sem­pre n'han fet, de política. A vega­des beneint dic­ta­dors, a vega­des tre­ba­llant con­tra les desi­gual­tats dels cin­tu­rons indus­tri­als. A vega­des donant suport incon­di­ci­o­nal a l'Estat que ens fa la vida impos­si­ble, a vega­des defen­sant el català des de les tro­nes. Ja se sap que la vinya del senyor és assor­tida. Però ara al mones­tir de Ripoll hi podria one­jar la valen­tia i en canvi hi oneja la resig­nació, aquesta volun­tat tan cape­lla­nesca de no treure mai els peus del test per no ofen­dre un jar­di­ner que fa temps que ni ens rega ni ens adoba.