L'abstenció com a sistema

És prou difícil com­pro­var que un es queda sense dis­curs i que ha de res­si­tuar-se en funció de les pròpies man­can­ces i de l'ensor­ra­ment d'un pro­jecte d'àmbit esta­tal que tam­poc no sap rede­fi­nir-se. Si pensàvem que els soci­a­lis­tes cata­lans havien tocat fons, ens enganyàvem. En la trista posició d'un Par­la­ment reno­vat, les res­tes de l'històric PSC viuen sub­mer­gi­des en la con­tra­dicció con­ti­nu­ada, quan no saben tro­bar un dis­curs cohe­rent i fins anun­cien que pen­sen viure en una abs­tenció sense fi. Com a dar­rer cant de cigne del que podia haver estat i no és, ni serà, Pere Navarro recla­mava l'esta­tus de cap de l'opo­sició, men­tre afir­mava que el temps els dona­ria la raó. El PSC-PSOE –cada vegada menys del pri­mer i més del segon– es com­pro­meté amb una abs­tenció con­ti­nu­ada, durant tota la legis­la­tura, en les qüesti­ons del dret a deci­dir, hipo­te­cant tot un futur on es pot que­dar més sol que la una.

En la situ­ació actual, on caldrà tenir molta capa­ci­tat de rein­ven­tar-se per poder tirar enda­vant, afir­mar-se en un vot, no vot, de llarga durada més que un error és una manca d'anàlisi política. Les ments pen­sants del soci­a­lisme català, si és que exis­tei­xen, no han ava­luat prou la dimensió de tal decisió. L'abs­tenció per l'abs­tenció és la més palesa demos­tració que s'ha per­dut el rumb, sense saber tro­bar un dis­curs propi, pot­ser ofe­gat per la fer­mesa dels par­tits que aquí es decla­ren a favor de la con­sulta i el gui­ri­gall dels soci­a­lis­tes espa­nyols, que no saben si són fede­ra­lis­tes, auto­no­mis­tes o uni­o­nis­tes. Pere Navarro i el seu reducte de fidels sem­blen no saber on anar, tot exhi­bint una pobresa d'argu­ments que no poden ama­gar dar­rere la cara de pòquer.

Sóc dels que pen­sen que Cata­lu­nya neces­sita un par­tit soci­al­demòcrata ben arti­cu­lat que ser­veixi de con­trapès a la deriva con­ver­gent. Fins creia que una refun­dació del PSC era la des­ti­nada a cobrir aquest espai. Cada vegada veig més difícil que aquesta orga­nit­zació sigui capaç de repren­dre el vol. Pot­ser l'esquerra cata­lana avui passa pel reforçament d'Esquerra i/o Ini­ci­a­tiva; vés a saber, però tot sem­bla indi­car que només un mira­cle, un mira­cle laic, pot res­sus­ci­tar i donar trem­pera al par­tit que van parir els ani­mo­sos mili­tants de Con­vergència Soci­a­lista.