Atrapats en el laberint

Segons l'enquesta del Gabi­net d'Estu­dis Soci­als i Opinió Pública (GESOP), els ciu­ta­dans de la Cata­lu­nya d'avui dub­ten menys que alguns polítics, opi­na­dors i mit­jans de comu­ni­cació sobre què cal fer en el futur imme­diat. Diu l'enquesta que una majo­ria dels cata­lans (el 60%) està d'acord que el Par­la­ment aprovi una decla­ració sobi­ra­nista. Un 69% dels enques­tats volen que s'acabi con­vo­cant el referèndum d'auto­de­ter­mi­nació pro­po­sat en la reso­lució 742/IX del Par­la­ment de Cata­lu­nya, apro­vada el 27 de setem­bre de 2012, sobre l'ori­en­tació política gene­ral del govern. Aquesta reso­lució, con­cre­ta­ment l'apar­tat 3, es plan­te­java que davant “el moment excep­ci­o­nal que viu Cata­lu­nya dins el procés per a esde­ve­nir un nou estat d'Europa, el Par­la­ment de Cata­lu­nya creu que és impres­cin­di­ble de reforçar les estruc­tu­res i els ins­tru­ments d'estat amb l'objec­tiu de garan­tir la cohesió social, el progrés econòmic i la nor­ma­lit­zació i el foment de la llen­gua i la cul­tura pròpies. En par­ti­cu­lar, és impres­cin­di­ble tre­ba­llar per a dotar Cata­lu­nya d'un ins­tru­ment perquè els ciu­ta­dans puguin ésser con­sul­tats sobre el futur del país. Aquest ins­tru­ment s'ha de cons­truir des de la pròpia lega­li­tat i legi­ti­mi­tat del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Alhora cal defen­sar la vigència i apli­ca­bi­li­tat de la Llei 4/2010, de con­sul­tes popu­lars per via de referèndum, i con­ti­nuar els tre­balls per a regu­lar les con­sul­tes popu­lars no refe­rendàries, amb­dues com a ins­tru­ments perquè els ciu­ta­dans puguin expres­sar llur volun­tat”.

Aque­lla mateixa tarda de vota­ci­ons al Par­la­ment, també es va votar una altra reso­lució, pre­sen­tada con­jun­ta­ment per CiU i ERC, per recla­mar una con­sulta sobre el futur de Cata­lu­nya “pri­o­ritària­ment” dins la pròxima legis­la­tura. Aquesta reso­lució, la dar­rera que la cam­bra va votar al debat de política gene­ral, va obte­nir el suport de gai­rebé dues ter­ce­res parts dels dipu­tats. El text de la reso­lució i els resul­tats de les vota­ci­ons de cada punt van retra­tar els grups de la cam­bra abans del 25-N. Els ho deta­llo: “1. El Par­la­ment de Cata­lu­nya reco­neix i cele­bra l'enorme èxit de la mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació que va tenir lloc a Bar­ce­lona el pas­sat 11 de setem­bre, sota el lema «Cata­lu­nya, nou estat d'Europa», i fa pública la seva volun­tat de reco­llir i desen­vo­lu­par els anhels que hi van expres­sar els ciu­ta­dans de manera mas­siva i pacífica.” [Votació: 85 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en con­tra (PPC i C's) i 25 abs­ten­ci­ons (PSC)]. “2. El Par­la­ment de Cata­lu­nya cons­tata que, al llarg dels dar­rers trenta anys, una part molt impor­tant del cata­la­nisme s'ha com­promès a fons amb la trans­for­mació de l'Estat espa­nyol per fer-hi encai­xar Cata­lu­nya sense haver de renun­ciar a les legítimes aspi­ra­ci­ons naci­o­nals, a la volun­tat d'auto­go­vern, ni a la con­tinuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Cata­lu­nya amb l'Estat espa­nyol i les seves rei­te­ra­des res­pos­tes nega­ti­ves són avui una via sense recor­re­gut. Cata­lu­nya ha d'ini­ciar una nova etapa basada en el dret de deci­dir.” [Votació: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en con­tra (PPC i C's) i 26 abs­ten­ci­ons (PSC)]. “ 3. El Par­la­ment de Cata­lu­nya expressa la neces­si­tat que Cata­lu­nya faci el seu propi camí i que el poble català pugui deci­dir lliu­re­ment i democràtica­ment el seu futur col·lec­tiu, per tal de garan­tir el progrés social, el desen­vo­lu­pa­ment econòmic, l'enfor­ti­ment democràtic i el foment de la cul­tura i la llen­gua pròpies.” [Votació: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en con­tra (PPC i C's) i 26 abs­ten­ci­ons (PSC)]. “4. El Par­la­ment de Cata­lu­nya insta el govern, les for­ces polítiques i els agents soci­als i econòmics a impul­sar el màxim con­sens pos­si­ble per por­tar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta con­següent, dia­lo­gant amb la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, la Unió Euro­pea i el govern espa­nyol, per tal que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya puguin deter­mi­nar llur futur col·lec­tiu en un marc de plena lli­ber­tat, res­pecte al plu­ra­lisme, foment del debat i con­vivència democràtica, i sense cap mena de coacció.” [Votació: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI i Laporta), 21 en con­tra (PPC i C's) i 26 abs­ten­ci­ons (PSC)]. “5. El Par­la­ment de Cata­lu­nya cons­tata la neces­si­tat que el poble de Cata­lu­nya pugui deter­mi­nar lliu­re­ment i democràtica­ment el seu futur col·lec­tiu i insta el govern a fer una con­sulta, pri­o­ritària­ment dins la pròxima legis­la­tura.” [Vota­ci­ons: 84 vots a favor (CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, Laporta i Mara­gall), 21 en con­tra (PPC i C's) i 25 abs­ten­ci­ons (PSC)].

S'ado­nen que el debat d'ahir al Par­la­ment sobre la decla­ració de sobi­ra­nia ja s'havia fet en aca­bar la pas­sada legis­la­tura? No cre­uen que després del resul­tat del 25-N no calia tor­nar-hi? La crisi política a Cata­lu­nya no se solu­ci­ona amb decla­ra­ci­ons que no tenen cap valor jurídic. L'enquesta del GESOP apunta una dada interes­sant: que un 62,9% dels cata­lans –el que es cor­res­pon apro­xi­ma­da­ment amb la dis­tri­bució par­la­mentària actual– sosté que en el cas que el govern cen­tral man­tin­gui el seu rebuig a la con­sulta pro­po­sada per Cata­lu­nya, aquesta s'hau­ria de cele­brar igual­ment. El poble està deci­dit, doncs, i vol ser con­sul­tat. Doncs anem per feina! El pro­blema és, si de cas, que la crisi política, espe­ci­al­ment del par­tit majo­ri­tari de Cata­lu­nya, redo­blada per l'eufòria par­ti­dista del pri­mer grup de l'opo­sició i el des­con­cert del segon, ens fa per­dre temps. Entre ale­gries i fra­cas­sos, ningú no ha assi­mi­lat encara el ter­ra­bas­tall del 25-N. Si en comp­tes d'impro­vi­sar i repe­tir la mateixa votació un dia i un altre, cal que algú s'asse­gui a pen­sar i a dis­se­nyar el camí a seguir. Cal donar pro­fun­di­tat al procés sobi­ra­nista. Pot­ser lla­vors sor­tiríem vic­to­ri­o­sos d'aquest labe­rint envi­tri­co­llat i gro­tesc per poder dir, com Sal­va­dor Espriu, “Salvo el meu maligne/ nom­bre en la uni­tat./ Enllà de con­tra­ris / veig iden­ti­tat.” I política.