Opinió

Vallverdú i Espriu

Llegir Vallverdú és una delícia. Ànim per a l'esperit

Lluny, molt lluny veiem ara l'afir­mació de Joa­quim Rubió i Ors, d'abril del 1841, quan pre­sen­tava el seu lli­bre Lo Gai­ter del Llo­bre­gat: “Cata­lu­nya pot aspi­rar encara a la inde­pendència, no la política, puix pesa molt poc en com­pa­ració de les altres naci­ons, les quals poden posar en el plat de la balança a més del volum de sa història, exèrcits de molts milers d'homes i esqua­dres de cents de navi­lis; però sí la literària, fins a la qual no s'estén ni se pot esten­dre la política de l'equi­li­bri.”

Han estat els escrip­tors, els lite­rats, els artis­tes, els huma­nis­tes, els qui han creat un coixí comú cul­tu­ral que ha ger­mi­nat en els sec­tors popu­lars de Cata­lu­nya i sobre el qual s'ha basat el nos­tre redreçament naci­o­nal. Un renéixer com a poble amb iden­ti­tat pròpia, orgullós de si mateix, sense voler ser província de ningú, a par­tir d'un redreçament que té dues potes, una cul­tu­ral, la Renai­xença, i una altra econòmica, la indus­tri­a­lit­zació i el progrés econòmic gene­ral del país.

Els cre­a­dors del segle XIX, amb la seva lite­ra­tura, poe­sia, tea­tre, rap­so­des, auques, jocs flo­rals i la més àmplia cul­tura popu­lar i tra­di­ci­o­nal, van somoure la gent, van pro­vo­car un movi­ment que fou seguit pel gros de la població. Ells van fer vibrar de nou, amb il·lusió i futur, la cata­la­ni­tat. El sotrac de la Guerra Civil pro­vo­cada pel fran­quisme, la des­feta inte­rior entre cata­lans, la pro­funda fosa que ens divi­dia per la tragèdia del con­flicte fra­tri­cida van començar a ser superats gràcies a la cul­tura, a la defensa de la llen­gua, al retro­ba­ment amb la parla. Aquí és on tro­bem Espriu i Vall­verdú. Cele­brant el cen­te­nari del pri­mer recu­pe­rem el poeta del poble, l'home que va tenir com a objec­tiu sal­var els mots de la barbàrie i de la violència més bru­tal. Un fet ter­ri­ble que ha dei­xat segui­dors geno­ci­des vers la nos­tra llen­gua i cul­tura en aquesta Espa­nya d'into­lerància i sis­temàtica trampa i cor­rupció. No sem­bla propi del segle XXI haver de defen­sar Cata­lu­nya de la violència espa­nyola de la lega­li­tat impo­sada. Per no esmen­tar els atacs a l'escola, la llen­gua, la cul­tura o la democràcia cata­lana. Igual a les Illes, el País Valencià o la Franja.

Espriu, des de l'exigència, va fer de demiürg del poble. Ens indi­cava camins i vies a seguir, en terra i mar, en la calma i la tem­pesta. En la paraula i el diàleg, volia que els pobles de Sefa­rad pogues­sin viure amb con­vivència i res­pecte. No ha fra­cas­sat el seu anhel, sinó que a Espa­nya, de forma tem­po­ral, cal recor­dar-ho, ara per ara, s'impo­sen les fúries ter­re­nals de l'agressió econòmica, cul­tu­ral i social.

A Josep Vall­verdú el podem feli­ci­tar pel seus 90 anys. L'Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs ofe­reix a tots els països de llen­gua i cul­tura cata­lana un Pas­seig d'Ani­ver­sari. La idea és donar a conèixer el Vall­verdú més com­plet. Un escrip­tor de talla uni­ver­sal. Un escrip­tor de més de 150 títols (sí, 150, no és cap errada), que ha traduït com pocs, que ha vis­cut al llarg i ample a tot el nos­tre ter­ri­tori cul­tu­ral, que ha estat traduït i pre­miat com a autor de lite­ra­tura infan­til i juve­nil a totes les llengües d'Europa i que com pocs ha estat maître à pen­ser, assa­gista i analític, com ningú abans, sobre Lleida i les Ter­res de Ponent. És per al ponent llei­datà el que Joan Fus­ter ha estat per al País Valencià.

En la pre­sen­tació del Pas­seig d'Ani­ver­sari va rebre un aplau­di­ment ina­ca­ba­ble. Dar­rere hi havia el caliu i l'escal­for de milers per­so­nes que amb ell han anat des del Rovelló infan­til, a les aven­tu­res jovenívoles més vari­a­des i les obres d'escrip­tor sòlid d'allò més. Tot en una llen­gua que molt sovint es va haver de crear mol­tes vega­des del no-res, fugint del que havien acon­se­guit les ànsies geno­ci­des del 1714 ençà. Els lec­tors adults tenen en les seves memòries en la lite­ra­tura del jo un con­junt de cre­ació de nivell extra­or­di­nari. Lle­gir Vall­verdú és una delícia. Ànim per a l'espe­rit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.