Opinió

Els actius de La Caixa

La major part dels recursos de l'obra social són per atendre els desvalguts

La Caixa d'Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona és l'única caixa d'estal­vis autèntica de Cata­lu­nya. Fa dos anys en teníem deu. Quan començà a pre­sen­tar-se com La Caixa, en genèric, vaig pen­sar que les altres s'havien dei­xat fer un gol, però ara no té com­petència en aquest sec­tor. Ente­nem per caixa d'estal­vis una enti­tat finan­cera, de natu­ra­lesa fun­da­ci­o­nal –o sigui no mer­can­til–, que des­tina els seus bene­fi­cis a man­te­nir uns fons pro­pis ade­quats i a una obra social.

La Caixa és la pri­mera empresa cata­lana. De fet, és l'única gran empresa en l'àmbit inter­na­ci­o­nal. Dar­rere d'ella, si tenim en compte les empre­ses que cotit­zen a borsa, domi­ci­li­a­des a Cata­lu­nya, n'hi ha dues o tres més de bon nivell, totes par­ti­ci­pa­des per La Caixa. Dit d'una altra manera: La Caixa és una empresa fona­men­tal per a l'eco­no­mia cata­lana i hem de con­fiar que ho con­tinuï essent en el futur, si volem apro­fi­tar els actius de la pri­mera empresa cata­lana.

D'actius en té molts, i també pas­sius, com totes les per­so­nes, indi­vi­du­als o jurídiques, però m'agra­da­ria des­ta­car dos dels actius. El pri­mer forma part de la raó de ser de La Caixa: la seva obra social. Tinc la impressió que en gene­ral no es té prou consciència del seu volum i de la seva importància. Pot­ser perquè la seva part més visi­ble són enti­tats cul­tu­rals com ara el Cos­mo­caixa i el Cai­xafòrum, que prou bona feina fan. Però al marge d'aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, la major part dels 500 mili­ons d'euros anu­als que inver­teix la Fun­dació La Caixa van des­ti­nats a obra social abso­luta, que inclou assistència als des­val­guts, gent gran, infants amb pro­ble­mes i inves­ti­gació sanitària, que l'admi­nis­tració pública no pot aten­dre. Recor­dem que l'expre­si­dent Ricard For­nesa va dir fa uns anys par­lant d'ella que “menys Kan­dinsky i més Alz­hei­mer”, o sigui menys diners per a expo­si­ci­ons i més per a malalts i inves­ti­gació. La direcció actual manté aquest cri­teri.

El segon actiu de La Caixa, rela­ti­va­ment poc cone­gut, és el ser­vei d'estu­dis. El seu Informe men­sual –en català– hau­ria de ser i suposo que és a la tau­leta de nit de tots els eco­no­mis­tes amb ente­ni­ment. I ara acaba
de publi­car un Diagnòstic estratègic de l'eco­no­mia de Cata­lu­nya de gran nivell i de lec­tura obli­gada.

La Caixa d'Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona és una enti­tat cata­lana, amb una gran xarxa d'ofi­ci­nes a la resta de l'Estat i una presència inter­na­ci­o­nal en incre­ment a través de par­ti­ci­pa­des. Sap d'on és. Em per­me­ten repro­duir una frase de les con­clu­si­ons del men­ci­o­nat Diagnòstic estratègic? Diu així: “Aques­tes anàlisis –soci­als i econòmiques– no aca­ba­rien de ser cohe­rents si no es tingués en compte... un sen­ti­ment de per­ti­nença a una comu­ni­tat política específica que els cohe­si­ona, esti­mula i pro­jecta, com si fos una autèntica força pro­duc­tiva.” I acaba dient: “Cata­lu­nya té una gran capa­ci­tat de progrés.” Així sia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.