Velocitat a l'espanyola

A alguns els sem­bla que la democràcia és com estar emba­ras­sat: o ho estàs o no ho estàs. Mal­fiem-nos-en, d'aquests. Vostè i jo sabem que la democràcia és un sis­tema d'orga­nit­zació social molt més com­plex que això, i que per tant admet mol­tes gra­da­ci­ons. I hi ha mol­tes mane­res de mesu­rar-ho. Que pagar en negre sigui vist com un frau o com un mèrit segons el país on passi, n'és una. A vega­des no cal bus­car grans esde­ve­ni­ments, que n'hi ha, per mesu­rar la qua­li­tat democràtica dels països; n'hi ha prou amb com­pa­ra­ci­ons quo­ti­di­a­nes com aquesta.

Però anem al gra: la manera espa­nyola d'exer­cir la democràcia em sem­bla el sis­tema més ràpid i efi­ci­ent que conec per car­re­gar-se la veri­ta­ble democràcia. Hi ha un des­a­fi­a­ment quo­tidià i ins­ti­tu­ci­o­nal cons­tant per posar a prova la resistència de la democràcia. No vull dir que no passi a altres llocs, però enlloc amb tanta inten­si­tat. Jo no conec, almenys de prop, cap altre cas en el món en què un sis­tema democràtic es podreixi a la velo­ci­tat a què ho fa l'espa­nyol. I quan dic això parlo tant de la cor­rupció política com de l'ordre de Rajoy a l'advo­ca­cia de l'Estat d'estu­diar la il·lega­li­tat de la decla­ració de sobi­ra­nia del Par­la­ment de Cata­lu­nya, pas­sant per exem­ples quo­ti­di­ans a gava­dals. La prova del nou és que, com més for­cen, més lliçons de democràcia van donant. Per ells la democràcia no es dife­ren­cia gens de qual­se­vol altre sis­tema que hagin pogut fer ser­vir durant la història per impo­sar la seva manera de ser: les armes, la Inqui­sició, la dic­ta­dura o la Cons­ti­tució. És l'ins­tru­ment que toca ara, però a més sem­bla que l'hagin inven­tat. Sobre la cor­rupció, només diré una cosa: al final, es parla del finançament dels par­tits com la raó/excusa de fons; no ens enga­nyem, la majo­ria dels casos són per robar i per enri­qui­ment per­so­nal, i prou. I sobre la qua­li­tat democràtica espa­nyola, un pro­blema que em sem­bla irre­so­lu­ble inter­na­ment, només un parell de coses que ens afec­ten com a cata­lans: una, que no tinc tan clar que ser­veixi per fabri­car més inde­pen­den­tis­tes; millor que els creem per con­ven­ci­ment. I l'altra: no tin­guem tan clar que, en una situ­ació de negació democràtica, Europa (o el món) es posi del nos­tre cos­tat perquè sí; la UE sap que, sense Cata­lu­nya, Espa­nya és un soci invi­a­ble, i pro­cu­rarà evi­tar que passi, encara que hagi de retòrcer una mica la democràcia (ja ho ha fet amb Itàlia o Grècia). Per tant, anem fent feina.