Opinió

Buscant bones notícies

El turisme i les exportacions són exemples de coses que van bé

És temps de bus­car bones notícies en el món econòmic. I abun­den tant com els bolets –jo mai he dit caçar bolets– en una tar­dor seca i poc humida. Però si insis­tei­xes i conei­xes el ter­reny, en pots tro­bar –de bones notícies i de bolets–. Aquest diari, com d'altres de cata­lans, té per cos­tum fer un repor­tatge sobre empre­ses que van bé, que n'hi ha, tot i que no siguin la norma gene­ral. Hi ha un sec­tor que va tirant, que fun­ci­ona més o menys, que és el turístic. No serà la pri­mera vegada en la història d'aquests dar­rers sei­xanta anys –els que té el turisme de mas­ses– que ens ser­veix de bastó per com­pen­sar una cama o una cama i mitja coi­xes.

És clar que cal rein­ven­tar el turisme i bus­car noves moda­li­tats, com ara els calçots de Valls, que apor­ta­ran 15 mili­ons d'euros aquesta tem­po­rada a la comarca de l'Alt Camp, i el congrés de tele­fo­nia mòbil a Bar­ce­lona, que tindrà una importància enorme.

En el sec­tor indus­trial, les empre­ses que aca­ben l'any amb un compte de resul­tats posi­tiu són les que expor­ten i les inno­va­do­res: com més expor­ten, més posi­tiu. Les que poden ven­dre a l'estran­ger fugen d'un mer­cat inte­rior amb un baix con­sum i un pos­si­ble i enèsim boi­cot als pro­duc­tes cata­lans a la resta de l'Estat, i mar­xen cap a mer­cats no tan des­as­tro­sos com el nos­tre.

Les empre­ses inno­va­do­res s'aguan­ten, perquè s'han adap­tat a noves deman­des. Pel que fa al sec­tor ser­veis, hi ha una mica de tot, però les que des­ta­quen posi­ti­va­ment són les que ofe­rei­xen talent, que n'hi ha força a Cata­lu­nya. Les mul­ti­na­ci­o­nals ens han donat molts dis­gus­tos. Ens van donar una ale­gria quan arri­ba­ren fa 30 o 40 anys, perquè aquí els sous eren més bai­xos que a l'estran­ger, i un dis­gust quan han tan­cat per la mateixa raó, però a l'inrevés. Una bona notícia de la set­mana és que la Nis­san fabri­carà final­ment un nou model de cotxe a Cata­lu­nya. Però ja sabem que ens toca patir quan el cen­tre de decisió és a milers de quilòmetres i és allí on tenen la pae­lla pel mànec, de manera que o t'emmot­lles al que dema­nen o que­des sense feina. Les pos­si­bi­li­tats de diàleg i de debat són mínimes.

Una pos­si­ble bona notícia és que les enti­tats finan­ce­res –cata­la­nes i no cata­la­nes– ja no van tan esca­nya­des com fa un any i han tor­nat al Banc Cen­tral Euro­peu una part dels diners que els va dei­xar. Pot ser bona notícia sem­pre que els bancs aflui­xin una mica les reg­nes del crèdit. Aquesta és una con­dició indis­pen­sa­ble per a la recu­pe­ració: el crèdit al capi­tal cir­cu­lant i als pro­jec­tes d'inversió amb cara i ulls.

En el sec­tor pri­vat es poden tro­bar algu­nes bones notícies. En el públic, en canvi, es manté la política d'asfíxia finan­cera a la Gene­ra­li­tat, que afecta els fun­ci­o­na­ris, les obres públi­ques, la sani­tat, la política cul­tu­ral i tots aquells que en depe­nen. Els cata­lans tenim molts defec­tes i els hem de posar en pri­mer terme a l'hora de fer balanç, però també hem de recor­dar ama­ble­ment els pro­ble­mes que ens vénen de fora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.