“‹La querida›”

Arran del cas dels micròfons des­ta­pat la set­mana pas­sada, els mit­jans de comu­ni­cació s'han dedi­cat a un exer­cici lingüístic que ha reque­rit un intent de pre­cisió lèxica: el d'esmen­tar el nom d'una dona (menys mediàtica), la senyora Maria Victòria Álva­rez, en funció del vin­cle amb Jordi Pujol Fer­ru­sola (més mediàtic). I l'exer­cici ha obtin­gut resul­tats diver­sos.

En un pri­mer grup, hi podem enca­bir els mit­jans que han donat a MVA el trac­ta­ment de “pare­lla” de JPF. Segons el DIEC, el fet de ser “pare­lla” implica que són dos que reu­nei­xen les con­di­ci­ons per estar casats, però que no n'estan. Dins el mateix grup, es va pas­sar de dir-ne sim­ple­ment “pare­lla” a dir-ne “pare­lla sen­ti­men­tal”; és a dir que con­ti­nu­a­ven sent dos, sense estar casats, però com si n'esti­gues­sin. I, més enda­vant, pot­ser quan el gremi periodístic es va anar infor­mant amb més rigor sobre la cosa, es va optar per la solució uni­ver­sal de dir-ne “expa­re­lla”, que és una manera de dir que ja no s'és pare­lla, ni s'està casat ni hi ha pre­visió d'estar-ne en un futur.

En un segon grup, hi podem enca­bir els mit­jans de comu­ni­cació que, d'entrada, van donar a MVA el trac­ta­ment d'“amant” de JPF. El con­cepte “amant” és menys asèptic que el de “pare­lla”. Segons el DIEC, es refe­reix a l'amor sexual i té a veure amb una per­sona que té rela­ci­ons amb una altra amb la qual no està casada. Curi­o­sa­ment, sem­pre era MVA qui era “amant” de JPF, mai a l'inrevés, la qual cosa no acla­reix si l'amor sexual era d'ella cap a ell, d'ell cap a ella, o si hi havia cor­res­pondència simètrica. En un estadi poste­rior, el con­cepte “amant” també va caure i va dei­xar lloc al d'“exa­mant”, que és una manera de dir que l'amor sexual s'havia aca­bat.

En un ter­cer grup, hi podem enca­bir algu­nes for­mes impre­ci­ses, entre les quals, “exnòvia”, que, a banda de trac­tar-se d'un terme des­a­con­se­lla­ble en català, sem­bla del tot des­en­cer­tat, perquè no hi ha constància que MVA i JPF fos­sin dues per­so­nes a punt de casar-se o casa­des recent­ment. Una altra, la forma “expro­mesa”, si bé és més genuïna, és igual­ment equi­vo­cada en el fons. De fet, ningú no va par­lar de “núvia” ni de “pro­mesa”, sinó que els par­ti­da­ris d'aques­tes for­mes van pas­sar direc­ta­ment a l'estadi d' “exnúvia” i “expro­mesa”. Final­ment, alguns mit­jans han optat per la forma ambi­gua “ex”. Sim­ple­ment, MVA ha que­dat com l'“ex” –i que cadascú ho com­pleti com vul­gui.

Pel peri­o­dista empor­danès Car­les Fages de Cli­ment, la senyora MVA seria “la que­rida”. Amén.