Un món més desigual?

La democràcia directa suïssa va sor­pren­dre el món aquest diu­menge apro­vant en referèndum, per àmplia majo­ria, limi­ta­ci­ons a les pri­mes i a les indem­nit­za­ci­ons dels direc­tius d'empre­ses. D'aquí a uns mesos, vota­ran una altra ini­ci­a­tiva popu­lar que pro­posa que el sou més alt en una empresa no pugui ser 12 vega­des supe­rior al més baix. De fet, l'aug­ment ver­ti­ginós en les remu­ne­ra­ci­ons dels exe­cu­tius de grans empre­ses és un feno­men de les dar­re­res dècades, coin­ci­dent amb la glo­ba­lit­zació comer­cial i finan­cera, i for­ta­ment qüesti­o­nat per la ciu­ta­da­nia amb l'esclat de la crisi finan­cera, els res­cats ban­ca­ris i les polítiques d'aus­te­ri­tat. Estu­dis recents indi­quen que aques­tes diferències sala­ri­als tan grans no s'expli­quen per diferències en la pro­duc­ti­vi­tat o el talent dels direc­tius, sinó que estan rela­ci­o­na­des amb la dimensió de les empre­ses, que ha aug­men­tat amb la mun­di­a­lit­zació, i també amb un cert feno­men d'imi­tació o de con­tagi entre empre­ses. El fet que la cotit­zació en borsa de les empre­ses hagi adqui­rit una importància més gran com a indi­ca­dor del valor de les empre­ses ha gene­ra­lit­zat remu­ne­ra­ci­ons com les stock-opti­ons, lli­ga­des a la cotit­zació de l'empresa. El pro­blema és que aquests alts exe­cu­tius aca­ben pri­o­rit­zant l'obtenció de resul­tats a curt ter­mini, en per­ju­dici dels bene­fi­cis pri­vats i soci­als de llarg ter­mini.

Jus­ta­ment s'acaba de publi­car el lli­bre Mun­di­a­lit­zació de les desi­gual­tats, de l'antic eco­no­mista en cap del Banc Mun­dial i catedràtic d'Eco­no­mia a la pres­ti­gi­osa École des Hau­tes Études en Sci­en­ces Soci­a­les de París, François Bour­guig­non, que aborda aquests i altres pro­ces­sos que expli­quen l'incre­ment en les desi­gual­tats lli­gat a la glo­ba­lit­zació. Ara bé, el lli­bre no és un pam­flet anti ni pro glo­ba­lit­zació. La tesi del lli­bre, que és fruit de les recer­ques més rigo­ro­ses dels eco­no­mis­tes els dar­rers anys, és que després de dos segles d'aug­ment con­ti­nuat, per pri­mer cop la desi­gual­tat en els nivells de vida entre països ha començat a reduir-se. En canvi, la desi­gual­tat ha aug­men­tat a l'inte­rior de molts països, després de dècades d'esta­bi­li­tat. Aquest incre­ment de les desi­gual­tats inter­nes s'ha produït amb molta inten­si­tat a països com els Estats Units, però també a altres com Suècia. L'aug­ment de les desi­gual­tats naci­o­nals eclipsa la reducció en la desi­gual­tat mun­dial. Pot­ser, perquè és la més visi­ble, la que tenim més a la vora. De fet, però, la desi­gual­tat entre tots els ciu­ta­dans del món, la que com­bina la desi­gual­tat entre estats i a l'inte­rior dels estats, s'ha reduït: fa vint anys la diferència entre la renda dels 10% més rics, i els 10% més pobres era de 100 i avui és de 90. Segueix sent enorme, molt més gran del que tole­raríem en la nos­tra comu­ni­tat naci­o­nal, però des del 1989, per pri­mer cop des de la Revo­lució Indus­trial de prin­ci­pis del segle XIX, es redu­eix de forma sos­tin­guda. També ha dis­minuït la pro­porció de per­so­nes que viuen sota el llin­dar de la pobresa (amb menys d'un euro al dia). Des dels anys 90, el nom­bre de pobres extrems s'ha reduït en 500 mili­ons. El crei­xe­ment de la Xina, l'Índia i altres països asiàtics ho explica.

Segons Bour­guig­non, una hipòtesi que no es pot des­car­tar és que la desi­gual­tat entre nord-ame­ri­cans i xine­sos sigui pro­gres­si­va­ment reem­plaçada en el futur per la desi­gual­tat entre rics i pobres nord-ame­ri­cans, i rics i pobres xine­sos. Cal dei­xar fer, en bene­fici de l'eficiència econòmica? No, perquè la desi­gual­tat exces­siva té efec­tes nefas­tos (com també els té la igual­tat extrema). Mesu­res com les apro­va­des a Suïssa són un pri­mer pas en la bona direcció.