Opinió

Del Montsec al cel

Les terres de ponent, Pirineu i Aran tenen un tresor a preservar

És una notícia sen­sa­ci­o­nal que se li ha donat poc relleu. El Parc Astronòmic del Mont­sec, situat a Àger (Noguera), acaba de ser reco­ne­gut com a star­light, es podria tra­duir com a ‘llum d'estre­lla', després que els científics més reco­ne­guts hagin ava­lat que la zona té unes con­di­ci­ons extra­or­dinàries úniques.

La gent més pràctica pen­sarà en turisme, dina­mit­za­dor de la zona i ele­ment de progrés econòmic. D'acord, el tema és bàsic, però el que sem­bla fona­men­tal és enal­tir i des­ta­car les per­so­nes que van apos­tar per aquest pro­jecte i per tota la serra del Mont­sec com a ens per apro­par la població a la natura i alhora gene­rar ocu­pació i crei­xe­ment econòmic.

L'Obser­va­tori Astronòmic et per­met veure el cel en tota la seva dimensió i et fa sen­tir la peti­tesa del nos­tre món davant l'espec­ta­cle únic de l'uni­vers. També pots ini­ciar-te a mirar el sol i la seva força immensa. I pots pre­gun­tar, i t'ado­nes del molt poc que sabem i conei­xem. Aquest afany de l'ésser humà pel saber és la base d'aquest cen­tre, dels pocs exis­tents al món. La seva feina: expli­car un petit pes­sic de ciència a tot­hom que ho vul­gui saber. Ha estat el Con­sorci del Mont­sec que ho ha fet pos­si­ble. Al dar­rere hi ha 16 muni­ci­pis i més enrere, la volun­tat d'aca­bar.

La Serra del Mont­sec –del llatí sec­tum, ‘secció', res a veure amb seque­dat mal­grat que hi sigui molt pre­sent– és una ser­ra­lada del Pre­pi­ri­neu que no ha tin­gut la lite­ra­tura ni l'espai simbòlic d'altres llocs. Però ara pot aga­far una embran­zida impor­tant. Acom­pa­nyada, a més, d'una penyora inne­go­ci­a­ble, no es pot mal­me­tre en res la natura. Pot ser­vir d'exem­ple a altres comar­ques i zones del país. Crec que pot ser un model a seguir per a altres comar­ques inte­ri­ors: con­fluència del govern de Cata­lu­nya i una volun­tat de cer­car vies de progrés i desen­vo­lu­pa­ment, la força dels pobles i la gent que hi viu, la pre­pa­ració de joves que han estu­diat i tenen for­mació supe­rior uni­ver­sitària i tor­nen als seus pobles d'ori­gen, la suma dels mal ano­me­nats neo­ru­rals que han apor­tat idees, pro­jec­tes, pen­sa­ment i vida més oberta i plu­ral, en defi­ni­tiva, moder­ni­tat. També calen recur­sos. Tot amb un objec­tiu únic, subli­mat i desit­jat des de fa una centúria: la Cata­lu­nya ciu­tat. Aque­lla dels qui feien a ini­cis del segle XX grans pas­ses per dur la civi­li­tat a tot el país, amb l'objec­tiu de donar a tots els ciu­ta­dans les matei­xes pos­si­bi­li­tats.

Fàcil és cop­sar la raó de tan­tes este­la­des arreu de la Cata­lu­nya pro­funda. Matant els ajun­ta­ments petits com pretén el PP, a les comar­ques de Lleida només que­da­ria el de la capi­tal. Sense veri­ta­ble poder polític pro­per, amb una Gene­ra­li­tat empo­brida per l'afany cen­tra­lista i espo­li­a­dor del govern espa­nyol (ara PP, ahir PSOE) el rerepaís esta­ria con­dem­nat a ser igual que una de les tan­tes províncies obli­da­des de l'Espa­nya de la cor­rupció, la mos­tra fefa­ent del poder de cacic ama­gat amb sigles de par­tits monolítics uni­ta­ris­tes que volen ofe­gar la lliure deter­mi­nació dels pobles i les per­so­nes.

Les Ter­res de Ponent, Piri­neu i Aran tenen un tre­sor que han de pre­ser­var, mimar i defen­sar: la seva sin­gu­la­ri­tat. Una eco­no­mia que mal­grat la crisi manté un 10% menys d'atur que a la resta de Cata­lu­nya. Uns espais de natura que són un pulmó a escala cata­lana i inter­na­ci­o­nal. Un patri­moni cul­tu­ral pel qual s'ha de vet­llar i que s'ha de poten­ciar per la seva riquesa i vari­e­tat. Uns valors afer­rats al con­cepte de lli­ber­tat i iden­ti­tat incom­pa­ti­bles amb el ser i fer espa­nyol. Tenim ali­ats en ells, són els espa­nyols que esti­men la lli­ber­tat i reben cos­ses per­tot arreu.

Des del Mont­sec hom pot veure el cel, les aigües que vénen de les mun­ta­nyes, els bos­cos i les comes, els tos­sals i els pobles. Però tot està en funció de la gent. Ara la tenim. El pro­jecte polític, també: la sobi­ra­nia de Cata­lu­nya. L'únic que hem de fer és ade­quar el teles­copi i veure que podem tocar el somni de la lli­ber­tat amb les mans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.