Passin i vegin

Reco­mana Xavier Villa­real, de la Mesa d'Enti­tats per la Par­ti­ci­pació de la ciu­tat de Girona, que al ple muni­ci­pal del pres­su­post d'enguany, de demà, a l'ajun­ta­ment, caldrà anar-hi amb la bossa de cris­pe­tes “i quan s'aixe­qui el teló, allà serem per veure l'espec­ta­cle que ens ofe­ri­ran gla­di­a­dors, lle­ons, tigres, equi­li­bris­tes, pres­ti­di­gi­ta­dors, il·lusi­o­nis­tes, mala­ba­ris­tes, funam­bu­lis­tes i més”. Aquesta metàfora m'ha fet pen­sar en la polèmica que ha gene­rat el Minis­teri de Defensa espa­nyol a Figue­res i que va por­tar a tras­lla­dar, tant sí com no, la segona edició del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Circ des del cas­tell de Sant Fer­ran fins al recinte firal de la capi­tal empor­da­nesa i, així, fins i tot, can­viar el nom d'aquesta tro­bada que incor­po­rava el nom de la for­ta­lesa més gran de tota l'Europa cone­guda. Tot indica que el temps no passa i l'espai roman a les matei­xes mans. Fa deu anys rodons –15 de febrer de 2003–, es va con­vo­car la Tro­bada Inter­na­ci­o­nal Cas­tell de Figue­res per la Cul­tura de Pau, que va aple­gar a Sant Fer­ran el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esqui­vel; Recas Pla­ne­llas, coro­nel d'infan­te­ria; l'enyo­rat Jaume Cur­bet, de l'Ins­ti­tut Inter­na­ci­o­nal de Gover­na­bi­li­tat; Fèlix Martí, de la Fun­dació per la Pau; Jean Cot, exco­man­dant de la For­pronu a Bòsnia-Her­ze­go­vina; Gon­zalo Arias, autor de la Ley de Opción por la Paz; Díaz Cap­many, tinent gene­ral; l'amic Joan Sur­roca, edu­ca­dor, museòleg i par­la­men­tari, en aquell moment; Iratxe Momoi­tio, del Museo de la Paz de Ger­nika; Martí Oli­ve­lla, direc­tor de Nova-Cen­tre per a la Inno­vació Social, i el mateix alcalde figue­renc d'ales­ho­res, Joan Armangué... Doncs res, anys i panys sumant esforços el con­sis­tori, el Con­sell Comar­cal, la Dipu­tació, la Gene­ra­li­tat, el GEES (Grup d'Empor­da­ne­sos i Empor­da­ne­ses per a la Soli­da­ri­tat) i els històrics objec­tors de consciència empre­so­nats a les seves dependències... per a res! El fes­ti­val d'enguany ja ha fina­lit­zat, però el circ con­ti­nua i ja veu­rem què passa el 2014. Tor­nem a Girona, tor­nem amb Villa­real i les cris­pe­tes: “El procés de nego­ci­ació dels pres­su­pos­tos ha tin­gut de tot. I s'ha tor­nat a com­pro­var que la política és una pel·lícula amb dosis de drama, comèdia i sus­pens. Però el fil argu­men­tal ideològic fa impos­si­bles les històries d'amor i és per això que les esce­nes de bara­lles dialècti­ques, retrets i lliçons de com­por­ta­ments vàries s'han repe­tit al llarg d'aquest film.” Millor que Los aman­tes pasa­je­ros?