Pujol = Catalunya

Amb la impu­tació d'Oriol Pujol es tanca el pri­mer cer­cle de la ferotge inves­ti­gació judi­cial a què ha estat sot­mesa la família Pujol-Fer­ru­sola en els últims qua­tre mesos. Pri­mer va ser el pare (vigílies de les elec­ci­ons). Després el fill (Jordi Pujol Fer­rus­sola, que, segons una exa­mant posseïda pel des­pit, tra­gi­nava tot lo dia d'aquí cap a allà male­tes ple­nes de bit­llets). I ara ha estat l'espe­rit sant i insígnia del sobi­ra­nisme en el par­tit del govern (Oriol Pujol). Davant d'aquesta ofen­siva cal posar el cap al con­ge­la­dor per man­te­nir una certa fre­dor d'anàlisi. I no per excu­sar pre­sump­tes cor­rup­ci­ons en nom de cap ban­dera, sinó per no obli­dar que en aquest procés hi ha molts interes­sos en joc, que la Justícia està poli­tit­zada, que la Justícia haurà de ser molt con­vin­cent, i que pel cap baix hi ha tres epi­so­dis que con­vi­den a pren­dre totes les pre­cau­ci­ons: l'espec­ta­cle del fis­cal gene­ral de l'Estat, Edu­ardo Tor­res-Dulce, ven­ti­lant gravíssi­mes acu­sa­ci­ons de sumari con­tra la família Pujol i Fer­rus­sola en un pro­grama d'Antena 3; les amis­tats peri­llo­ses i la poste­rior flexió rees­pa­nyo­lit­za­dora de María Vic­to­ria Álva­rez, expa­re­lla de Jordi Pujol júnior; i la inter­lo­cutòria con­tra Oriol Pujol, que ja per­fila tota una sentència de cul­pa­bi­li­tat.

Estem en un punt d'escep­ti­cisme expec­tant, en què, més que adjec­tius, neces­si­tem dades subs­tan­ti­ves sobre la rea­li­tat. Per això, damunt la fulla d'aquesta nava­lla, no deixa de ser curiós adver­tir que molts dels sec­tors que tra­di­ci­o­nal­ment havien dit i repe­tit que l'equació Pujol = Cata­lu­nya era falsa, ara rei­vin­di­quen la vera­ci­tat d'aquesta fórmula que fins abans-d'ahir, segons ells matei­xos, era “patri­mo­ni­a­lista”. Durant decen­nis hi va haver sec­tors polítics que van acu­sar Jordi Pujol de voler con­ver­tir-se en trop de Cata­lu­nya. Els argu­ments que es van apor­tar en con­tra d'aque­lla sim­pli­fi­cació de la com­plexa i diversa rea­li­tat de Cata­lu­nya per part del pujo­lisme podrien omplir tres esta­dis del Barça. Però ara es veu que sí, que Pujol era, i sobre­tot és, igual a Cata­lu­nya. Estem sucum­bint a l'oceà de brutícia que algú dis­se­nya perquè ens hi ofe­guem. No sé si Oriol Pujol ha de dimi­tir com a dipu­tat. Però, si ho fa, no ho ha de fer com a con­cessió a aquest nou capítol de la cor­recció política que està emer­gint al vol­tant del feno­men de la cor­rupció, sinó per defen­sar-se millor i per afi­nar tots els nos­tres dub­tes sobre uns pro­ces­sos judi­ci­als i polítics claríssi­ma­ment tèrbols.