Imputats; de què?, fins quan?

Quasi sem­bla una moda o una manera de ser alguna cosa en la vida política de l'Estat. La foto­gra­fia recorda la Itàlia d'ini­cis dels noranta, on hi havia més polítics acu­sats o impu­tats que no pas amb bio­gra­fia impol·luta i, com em deia un amic, qual­se­vol par­tit que vol man­te­nir aspi­ra­ci­ons ha de tenir una bona bossa d'impu­tats, ja que sense impu­ta­ci­ons no són res.

Les recents impu­ta­ci­ons del soci­a­lista Daniel Fernández i del con­ver­gent Oriol Pujol, acom­pa­nya­des de les pròpies dimis­si­ons dels càrrecs en els apa­rells dels res­pec­tius par­tits però sense dei­xar l'acta de dipu­tats, han tor­nat a posar en qüestió la neces­si­tat, o no, de ces­sar en l'exer­cici de la funció pública. Tant Fernández com Pujol con­ser­ven l'escó par­la­men­tari i el sou que aquest genera. Ben argu­men­ta­des, hi ha posi­ci­ons de tota mena i he de con­fes­sar que jo mateix no ho tinc clar. És lícit con­ser­var l'escó?, totes les impu­ta­ci­ons són iguals?, es pot ces­sar tem­po­ral­ment, tot recu­pe­rant les res­pon­sa­bi­li­tats apar­ca­des si es demos­tra la innocència? La llista de pre­gun­tes es pot allar­gar fins a l'infi­nit, a gust del con­su­mi­dor.

Conec el cas d'un dels qua­tre impu­tats par­la­men­ta­ris, amb un pre­sumpte delicte de finançament il·legal i que fa set anys que espera la crida dels tri­bu­nals. És lògic, fins accep­ta­ble, estar set anys, i més, amb la gestió del dubte? Tal­ment, impu­tar no vol dir que l'acu­sat sigui cul­pa­ble i només asse­nyala l'existència d'irre­gu­la­ri­tats cons­ta­ta­bles. Els jut­jats estan col·lap­sats, pot­ser per manca de volun­tat política, però el cas de les impu­ta­ci­ons no pot ser aliè al mal fun­ci­o­na­ment de la judi­ca­tura. Les impu­ta­ci­ons hau­rien d'evi­den­ciar aquest dar­rer pro­blema i la inca­pa­ci­tat del poder judi­cial per ges­ti­o­nar amb diligència una feina que és impres­cin­di­ble per acon­se­guir la recu­pe­ració de la cre­di­bi­li­tat política.

Ep! I encara hauríem de par­lar d'un altre ele­ment, fona­men­tal, en la con­ducció del reforçament democràtic, tal com és el com­por­ta­ment democràtic de l'elec­tor. Quants polítics impu­tats s'han pre­sen­tat en una llista elec­to­ral i la gent els ha votat? Casos n'hi ha a cen­te­nars, però l'exem­ple més clar el tenim al País Valencià, on un Par­tit Popu­lar diri­git per un Paco Camps acu­sat d'un munt d'irre­gu­la­ri­tats més que públi­ques, en les elec­ci­ons autonòmiques s'apun­tava una con­tun­dent majo­ria abso­luta.