Savis que pontifiquen

Les tertúlies estan més de moda que mai a la ràdio i a la tele­visió. Una bona part dels que inter­ve­nen en els mit­jans de comu­ni­cació en català són amics meus, els escolto –quan puc– amb gust i els animo a con­ti­nuar. Però vol­dria fer una con­si­de­ració gene­ral i una crítica.

La con­si­de­ració gene­ral és òbvia, però només ho sem­bla. Entre els ter­tu­li­ans hi ha politòlegs, eco­no­mis­tes i gene­ra­lis­tes. Però hi ha politòlegs que par­len d'eco­no­mia i eco­no­mis­tes que par­len de política. Pel que fa als gene­ra­lis­tes no es pot par­lar de tot amb com­petència. Cadascú té el seu racó o racons de conei­xe­ments en els quals se sent còmode, però no es pot pas­sar de l'astro­no­mia un dia, per a comen­tar l'endemà la solució finan­cera per a Xipre o el nou virus infecciós que han des­co­bert a l'Àfrica, pas­sant per un model matemàtic per a pre­veure el temps que farà aquest estiu i la prosa de Sal­va­dor Espriu.

Hi ha pre­sen­ta­dors de notícies i mode­ra­dors de tertúlies que es pre­pa­ren molt bé els temes, però sovint se'ls veu el llautó quan toquen un tema que tu conei­xes més que ells per raons de pro­fessió. Els dema­na­ria que con­ti­nu­es­sin, però amb una mica més d'humi­li­tat, sense pon­ti­fi­car, que vol dir par­lar amb un to de mes­tratge màxim o de gran auto­ri­tat, segons recull l'enci­clopèdia de la llen­gua.

La crítica va adreçada a alguns eco­no­mis­tes, que no conec, però que s'han donat a conèixer a la ràdio i a la tele­visió. Un dels seus defec­tes és que també pon­ti­fi­quen, com si fos­sin infal·libles, quan hau­rien de recor­dar que l'eco­no­mia és una de les ciències menys exac­tes que hi ha, ja que depèn del com­por­ta­ment humà i aquest és molt difícil de pre­veure. Però els qui m'aca­ben els tor­rons són els catas­tro­fis­tes, aquells que diuen que per­drem els estal­vis que tenim als bancs, que Europa està en plena decadència i que la crisi durarà més que nosal­tres. Em pre­gunto per què no es llan­cen pel balcó si veuen el futur tan negre. Pot­ser és que saben que el seu no ho és gaire, vista la demanda que tenen. Hem d'anar molt en compte en no con­fon­dre la gent que no sap eco­no­mia i no par­lar de des­as­tres ine­vi­ta­bles, amb la mateixa manca de res­pon­sa­bi­li­tat de qui col·locava pre­fe­rents a un estal­vi­a­dor sense conei­xe­ments finan­cers.

Els eco­no­mis­tes no som pro­fe­tes. Sabem ana­lit­zar les cau­ses d'uns fets econòmics, quan ja són temps pas­sat, i podem fer una pre­visió sobre el que pot pas­sar els pro­pers mesos, sot­mesa a revisió cada dia que passa i tenint en compte el que s'ha produït de nou. Als Estats Units hi ha una revista que demana als eco­no­mis­tes més cone­guts que pro­cu­rin ende­vi­nar el que pas­sarà a la borsa l'any següent.

Quan l'any ha trans­cor­re­gut, donen a conèixer els gua­nya­dors, aquells que més s'han apro­pat a la rea­li­tat. He com­pro­vat, després d'uns anys de seguir-los, que qui ha gua­nyat un any, l'any següent és el pri­mer de la cua o es mou en el dar­rer terç.