Una rosa amb molta espina

Ja s'albira el temps de les flors. Però a les pri­ma­ve­res, siguin àrabs o cata­la­nes, també eclo­si­o­nen les espi­nes. I penso en unes de molt esmo­la­des per esgar­rin­xar la cata­lana pell, les d'una Rosa que comanda un par­tit translúcid, que, ama­gat en la tar­dor, espera fre­turós l'esclat de la pri­ma­vera espa­nyola. Ja fa temps que vaig seguint, neguitós, la pro­gressió, ara ja galo­pant, d'UPD. I també em negui­teja la poca atenció que molts sabe­ruts comen­ta­ris­tes polítics ator­guen al feno­men. És el par­tit de Fer­nando Sava­ter, per a qui “el naci­o­na­lismo no es otra cosa que el viejo caci­quismo español de siem­pre”; de Var­gas Llo­sas, per a qui el naci­o­na­lisme també és “el gran ene­migo de la liber­tad en nues­tro tiempo”, ja que” atrae a los nostálgi­cos del fas­cismo y el comu­nismo”, perquè es tracta de “la cul­tura de los incul­tos”; d'Albert Boa­de­lla, que viu a Madrid perquè “Bar­ce­lona avui és com el Ber­lin Ori­en­tal”; d'Arcadi Espada, l'ínclit autor del “informe sobre la deca­den­cia de Cataluña refle­jada en su Esta­tuto”; de Luis María Ansón, el fun­da­dor de la Razón, el cons­picu colum­nista de El Mundo, a més de pre­go­ner de l'urgent retorn d'Aznar; d'Anto­nio Elorza, per a qui el racisme de Sabino Arana es per­fec­ta­ment com­pa­ra­ble al de Hit­ler; de Toni Cantó, ardent postu­la­dor que les”cor­ri­das” siguin decla­ra­des “bien de interés cul­tu­ral”, atès que Sava­ter li ha ense­nyat que “el mal­trato ani­mal no es un aten­tado ético”, de la mateixa manera que també el mal­trac­ta­ment de gènere és un invent, pro­ducte, segons ell, de denúncies fal­ses; de Fer­nando Sánchez Dragó, el que va decla­rar l'onze de desem­bre de 2012 allò de “Gerona, Lérida y Cataluña, coño, con eñe, y no Girona, Lleida o Cata­lu­nya ¿porqué los pre­sen­ta­do­res de los tele­di­a­rios, los locu­to­res de las emi­so­ras, los con­ter­tu­lios y toda esa fauna se empeñan en lo segundo? ¡menuda cur­si­lada!”, el mateix que en el seu últim lli­bre explica a Albert Boa­de­lla (encara que després ho matisés) “que se folló en Tokio a dos crías de trece años, una detrás de otra y que le vol­vi­e­ron loco”; d'Álvaro Pombo, que declarà a una revista xilena que “España pros­peró gra­cias a Franco.... la demo­cra­cia fue posi­ble gra­cias a Franco. Hay que tener cui­dado de no ponerse dema­si­ado bravo con los dic­ta­do­res que pro­du­je­ron riqueza. Hit­ler fue un dic­ta­dor que metió a los países en una guerra espan­tosa, pero Franco no. Y Pinoc­het tam­poco”; de Sáez de Ini­es­tri­llas, l'ostentós fei­xista que dic­ta­minà que UPD és “lo más pare­cido al auténtico falan­gismo”, etc.

S'esdevé cohe­rent del tot que un par­tit for­mat per aquests estu­fats setciències redemp­tors de la His­pa­ni­tat, bus­qui eli­mi­nar de la Cons­ti­tució qual­se­vol referència a la “pro­tección y res­peto” de les llengües mino­ritàries, en con­gruència amb la seva valo­ració sobre que “...en España no hay naci­o­na­li­da­des, sino comu­ni­da­des autónomas con igua­les derec­hos”.

Sí, ja sabem que aquest par­tit te un sos­tre molt baix a Cata­lu­nya, on, a més, ha de com­pe­tir amb Ciu­ta­dans, però, i a Espa­nya? Allà, jo no sé veure-li el límit. A les dar­re­res elec­ci­ons ja va obte­nir 1.140.000 vots, i va ser la quarta força política en nom­bre de vots( la ter­cera a la capi­tal). I ha dei­xat de ser un par­tit només madri­leny en asso­lir també el ter­cer lloc a Cas­te­lla i Lleó, Múrcia i La Rioja. Molts con­fien en la pèrdua de la majo­ria abso­luta del PP. Però, i si la con­serva sumant amb UPD? Jo no sé ima­gi­nar-me un esce­nari més ater­ri­dor.