Males notícies...

Des de sem­pre els peri­o­dis­tes hem hagut de tras­lla­dar males notícies. En una ocasió una edi­tora nord- ame­ri­cana va dir que una notícia era quel­com que feia “empre­nyar” i quan no moles­tava ningú era sim­ple publi­ci­tat. Una afir­mació que sovint és certa tot i que no cal estar-hi d'acord.

Allò que és cert és que dar­re­ra­ment s'incre­men­ten les males notícies. Sense anar gaire enllà, hem vist aquesta set­mana l'asset­ja­ment de la Pan­toja, el tan­ca­ment del con­so­lat de Bos­ton en un dia de gran moguda. Val a dir que el minis­tre Mar­ga­llo va actuar ràpida­ment amb la des­ti­tució del seu repre­sen­tant mal­grat que no l'hagi pogut aco­mi­a­dar del tot de la car­rera diplomàtica. Són sem­pre males notícies les insis­tents apa­ri­ci­ons de nove­tats d'Urdan­ga­rin, Bárce­nas, les cata­la­nes sobre Oriol Pujol... Les que no aca­ben d'arri­bar sobre el Palau de la Música. Les pre­dic­ci­ons del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, en què la ins­ti­tució cada dia veu molt com­pli­cat el futur econòmic de l'Estat i demana que es facin més reta­lla­des tot i la recessió. És a dir, un cúmul de males notícies que pro­ve­nen de nord enllà i algu­nes del sud que les fem nos­tres i creen un fort males­tar gene­ra­lit­zat acom­pa­nyat de pànic i d'incer­te­ses sobre el futur.

Apro­fi­tant els mals vents, és una llàstima que a Cata­lu­nya no s'hagi ins­tal·lat un millor ambi­ent. Apro­fi­tant que són mol­tes les per­so­nes que volen crear un estat propi, hau­ria d'haver-hi sen­sa­ci­ons polítiques més posi­ti­ves.

És difícil enten­dre que ara mateix hi hagi una divisió al govern sobre com cal abor­dar la con­sulta. És a dir, tots els con­se­llers del govern estan d'acord a cele­brar una con­sulta sobre el futur de la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya, però dis­cre­pen sobre com i quan. És pos­si­ble que sigui una dis­crepància pas­sat­gera, encara que tot indica que no hi ha cap “tea­tra­lit­zació” com ha pas­sat altres vega­des. Des d'ara s'han fet públics els dife­rents nivells d'estat d'opinió i de con­fiança sobre una futura inde­pendència a Cata­lu­nya que hi ha dins del govern català. És pos­si­ble que al llarg d'aquest cap de set­mana hi hagi un tan­ca­ment de files del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, que ser­vi­ria des de la política per ani­mar la parròquia i tor­nar al camí de no-retorn que es va anun­ciar fa temps. Fins ales­ho­res que­darà el dubte dels pro­clius i no pro­clius del govern a la inde­pendència de Cata­lu­nya... Quin país, quin pai­satge, quin pai­sa­natge, va dir Una­muno en cas­tellà...