Formar ciutadans

A l'escola no només s'ins­tru­eix els alum­nes, sinó que sobre­tot se'ls educa en funció dels adults que estan cri­dats a ser. Tota edu­cació és necessària­ment repres­siva. No es tracta d'agra­dar sinó de for­mar. For­mar és for­jar la per­so­na­li­tat inci­pi­ent dels alum­nes, que, quan van a l'escola, ja no hi van com a súbdits, sinó com a ciu­ta­dans. Són ciu­ta­dans d'un estat de dret. Tenen uns drets i uns deu­res. Que els tin­guin, no vol dir que esti­guin capa­ci­tats per treure'n pro­fit. Han d'apren­dre a exer­cir els seus drets i a com­plir els seus deu­res. No es tracta d'una ficció sinó d'un apre­nen­tatge real. L'escola és el millor mirall de la soci­e­tat. L'edu­cació no pot pres­cin­dir dels valors. Ni de les ide­o­lo­gies. Si edu­car, diu la Victòria Camps, és diri­gir, for­mar el caràcter o la per­so­na­li­tat, enca­mi­nar l'indi­vidu en una deter­mi­nada direcció, l'edu­cació no pot ser neu­tra. Cer­carà uns deter­mi­nats valors perquè els creu millors que altres, i millors que els seus opo­sats. El plu­ra­lisme, l'auto­no­mia, la tolerància i el diàleg són valors pro­pis d'una edu­cació democràtica, que per­met la doble funció: soci­a­lit­za­dora i per­so­nal. La for­mació moral de l'alumne és impor­tant, però compte!, els valors morals no pro­ve­nen de la religió. Els valors con­sig­nats són opo­sats a l'auto­ri­ta­risme, el dog­ma­tisme i el sec­ta­risme, tan en voga en altres temps i en un altre govern, que recor­dem prou bé per no tor­nar-hi a caure. Gràcies a la Cons­ti­tució, avui avan­cem en la direcció dels drets humans, que no els defi­neix la natu­ra­lesa, sinó la huma­ni­tat; no la raó, sinó la volun­tat. El seu asso­li­ment depèn de nosal­tres. D'aquí ve que con­si­deri un dis­ba­rat pres­cin­dir (com es vol fer) de la for­mació per a la ciu­ta­da­nia. És l'última cosa que se m'acu­di­ria fer. Qual­se­vol altra assig­na­tura és pres­cin­di­ble, lle­vat d'aquesta, que és més que una assig­na­tura: és apren­dre a viure amb un mateix i amb els altres. Amb això bas­ta­ria per tenir una soci­e­tat més cris­ti­ana. Més cris­ti­ana no vol dir més reli­gi­osa, sinó més justa. I sobre­tot més igua­litària. Els homes no tenim els matei­xos drets perquè siguem iguals (que no ho som), sinó que som iguals perquè tenim els matei­xos drets, i la mateixa dig­ni­tat. Hi ha res més cristià que això?