Polític ric, polític pobre

Repe­tir-ho no aug­men­tarà la meva popu­la­ri­tat però, com que ho crec, ho escric. Els polítics han d'estar ben pagats. El salari ha de cor­res­pon­dre a la res­pon­sa­bi­li­tat que desen­vo­lu­pen i, en la mesura del pos­si­ble, d'acord amb el mer­cat. Per això, mai m'ha fet el pes aquesta hipo­cre­sia de les reta­lla­des sala­ri­als de cara a la gale­ria i amb l'objec­tiu de que­dar bé davant del per­so­nal. I ho dic després de saber que, en alguns casos, una cosa és el salari ofi­cial i una altra, el real. La des­co­berta dels sobres que es repar­tien sota taula, els com­ple­ments injus­ti­fi­cats i els viàtics secrets no aju­den gens a can­viar la imatge de la política, on pot sem­blar que tot­hom que s'hi acosta en surt amb les but­xa­ques ple­nes. Però un cop més l'anècdota amaga la veri­tat. Perquè els cor­rup­tes i ban­dar­res són una mino­ria i, en canvi, hi ha molts càrrecs elec­tes que tre­ba­llen de sol a sol amb vocació i res­pon­sa­bi­li­tat. Per això és espe­ci­al­ment incom­pren­si­ble que la majo­ria que viuen la política com el noble exer­cici del ser­vei públic per­me­tin que la tinta de la sos­pita els taqui amb tanta faci­li­tat. Com s'entén, si no, que el bar del Congrés sub­ven­ci­oni els gintònics, els whiskys i la resta de begu­des espi­ri­tu­o­ses de ses senyo­ries i no hi hagi una autocrítica mas­siva? Per què els par­la­men­ta­ris cata­lans gau­dien de Tele­tacs i de bit­llets de tren gratuïts, si cobren un com­ple­ment per des­plaçar-se des del lloc de residència fins al Par­la­ment? O, on s'ha vist que un dipu­tat o sena­dor tin­gui el pri­vi­legi de cobrar el cent per cent de la pensió de jubi­lació amb només set anys de cotit­zació, si la resta de ciu­ta­dans en neces­si­tem quinze per per­ce­bre el cin­quanta per cent de la base regu­la­dora i trenta-set per tenir dret al cent per cent quan entri en vigor la reforma ja apro­vada? Per alguns poden sem­blar detalls; per d'altres, la xoco­lata del lloro o collo­na­des. Però, fins que no s'enten­gui que per recons­truir la imatge dels polítics, tan impor­tant com l'estalvi és l'exem­ple, no ens en sor­ti­rem.