El govern ens provoca

No és pas casu­a­li­tat que, més sovint del con­ve­ni­ent, el pre­si­dent, algun minis­tre o el govern en abs­tracte res­tin nivell al por­ta­veu de les males notícies, perquè saben que molesta no donar importància al pre­go­ner de quel­com que ferirà Cata­lu­nya. Així, la vice­pre­si­denta —amb cara de bona noia— recull la majo­ria dels encàrrecs. Santi Vila, con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, va comen­tar amb ampli­tud a El Punt Avui la decla­ració que el govern no aca­barà el des­do­bla­ment del tram d'N-II entre Tor­dera i Maçanet de la Selva i no citava por­ta­veu. La hipotètica con­nexió del tram amb un quart cin­turó for­marà part de les lle­gen­des d'incom­pli­ments esta­tals. Caldrà afe­gir-hi el soter­ra­ment del tren tra­di­ci­o­nal a Girona i l'ender­ro­ca­ment del pas ele­vat.

S'ha citat aquests dies la difícil
i peri­llosa comu­ni­cació entre Girona, Tossa i Llo­ret. No s'entén com no se'n parla més, d'aquest fet. Amb els cin­tu­rons de l'N-II a Girona i Figue­res, en con­junt, són la burla més gran feta pels governs
a Girona. Es fa pesat repe­tir-ho: a les províncies d'Alme­ria, Gra­nada, Màlaga i Cadis, de l'auto­pista —ells en diuen auto­via—que res­se­gueix tota la costa a cada poble de l'inte­rior, pro­per o no, petit o gran, hi ha una car­re­tera o auto­via per­fecta que hi uneix. No pas d'ara,
fa prop de trenta anys que es van cons­truir. Els anys vui­tanta i noranta, sols es podia tro­bar l'autobús de línia que cir­cu­lava dues vega­des al dia i ramats de cabres dei­xant-hi una allau de bole­tes negres com a peatge; en veure-les, els turis­tes deien “typi­cal Spa­nish”. A l'estiu, en aquests petits nuclis urbans on no hi ha infra­es­truc­tura turística, segueix havent-hi un trànsit ridícul. Si els qui cobren les peo­na­das, des dels bars on pas­sen els dies —mesos i anys— fent el dòmino espe­rant la jubi­lació, veies­sin la car­re­tera de Llo­ret a la tele­visió dirien: “¡La tele é má exa­gerá que un andalú! ¿Cómo va a cabé toa esa car­nasa en
el Loré ese?” La denúncia fis­cal de pre­sumpta apor­tació del Palau a CDC, feta l'endemà de la pro­cla­mació del pla per ini­ciar la con­sulta, amb tota segu­re­tat feia dies que la tenien a punt. Veri­tat o no, ser­veix igual.

El ver­ta­de­ra­ment impor­tant va ser tren­car l'eufòria. Ens estan, però, car­re­gant l'índex de cabreig i el pro­per 11 de setem­bre es poden tro­bar amb Bar­ce­lona mas­sissa de cata­lans, esta­blint el rècord mun­dial de con­cen­tra­ci­ons pacífiques de patri­o­tes esba­co­nant públi­ca­ment un govern, amb Espa­nya atònita, Europa pre­nent nota i el món obser­vant. Si mal comp­tats l'any pas­sat n'hi va haver dos mili­ons amb no massa pro­ble­mes, posant-hi pit i els bar­ce­lo­nins, paciència, no podríem posar-hi qua­tre mili­ons de cata­lans d'entre mig i cabreig sen­cer? Ostres, coix i tot, ja m'hi trobo!